L’historiador Ferran Gascon ha obtingut la beca de la Fundació Duran-Martí per la recerca i l’ampliació d’estudis artístics. Dotada amb 3.000 euros, la beca ajudarà Gascon a profunditzar sobre un tema que l’apassiona: els Reials Col·legis de Tortosa. Des d’ara fins a final d’any, el jove de vint-i-cinc anys treballarà en el seu llibre Els Reials Col·legis de Tortosa, una anàlisi artística i històrica de la joia renaixentista de Tortosa per apropar i donar a conèixer este espai que considera un tresor gairebé desconegut.
“Per a mi, això és una joia. A Tortosa tothom coneix la catedral, per exemple, però este espai, fins que no vaig tenir quinze anys, no sabia existia. Un dia m’hi va portar el meu pare i em vaig quedar en xoc. És preciós, m’encanta”. A banda de la bellesa estètica, el que el va impressionar és que les construccions renaixentistes, a Catalunya, són molt escasses. I ell en té una d’esta magnitud a la seua ciutat. És un fet que valora molt. “És un conjunt arquitectònic enorme i amb molt bona execució. L’edifici on estem, on hi ha l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, es va començar a construir a principis del segle XVI”.
Gascon ha trobat inscripcions que poca gent coneix, i sempre descobreix alguna cosa nova, un gravat, un detall. Els Reials Col·legis han tingut molts usos al llarg dels anys, però inicialment “servien per convertir moriscos. Es veu en els gravats que hi ha per tot l’edifici: els que estan més a prop de terra eren jueus i moriscos, les persones més terrenals. Al següent nivell hi ha els referents, els reis. I a l’últim tenim el màxim al que podien aspirar els alumnes. Hi havia molts moriscos fills de famílies musulmanes que s’havien convertit al cristianisme, però si a casa seguien la religió o les costums musulmanes, no canviaven, no s’adaptaven. A través d’este col·legi se feia una integració profunda”.
Però els musulmans van ser expulsats al cap d’un segle, i l’edifici va passar a ser un col·legi major, una universitat, un polvorí en èpoques de guerra, un hospital… va tenir moltes funcions i sempre ha estat en ús. I ara, Ferran Gascon vol recopilar tot el que hi ha passat i posar al mapa un edifici que considera únic.
