Maricel Chavarría (Tortosa, 1967) és periodista i escriptora. Treballa al diari La Vanguardia des del 1989 i és l’autora de Rosalía. Por ahí por Barcelona (2026, Libros de Vanguardia). En l’obra, desgrana la figura de la superestrella catalana i es remunta no només als seus orígens, sinó als anys culturals daurats de la capital catalana, just passades les Olimpíades. Per esbrinar com Barcelona ha pogut crear una artista de tal magnitud i talent, repassa els anys recents de la història musical de la ciutat i els agents que n’han format part. Professors, músics, influències, mentors, inspiracions… al llibre hi són tots a través de les entrevistes de Chavarría.
L’autora va encarar el projecte com un reportatge llarg, format en el qual se sent més que còmoda. “La conclusió és que no hi ha cap misteri al voltant de Rosalía: el flamenc està a Catalunya perquè aquí hi va venir gent d’Andalusia, músics que van fer coses molt grans”, conta. De fet, alguns dels mentors de la cantant van coincidir actuant i ensenyant al llarg i ample de la ciutat. “La Tani, una de les professores de ball de Rosalía, m’explicava que ella feia classes en una escola de Sant Andreu. Ensenyava de tot però veia que les nenes s’ho passaven millor ballant flamenc. Va acabar quedant-se l’escola i allà va ser on Rosalia va anar a agafar maneres, a aprendre a expressar-se no només amb la veu. Ella sempre va tenir clar que volia ser una diva a l’escenari i no només cantar. Ho havia de fer tot”.
Chavarría va escriure el llibre en només unes setmanes. Sota pressió i amb la vista posada en una data concreta es quan treballa millor, acostumada a funcionar amb els tempos exigents del periodisme. Ha dedicat tota la seua vida a este ofici, ja abans de marxar a Barcelona a estudiar. “D’adolescent ja escrivia per a l’Ebre Informes i allà coincideixo amb periodistes com Josep Bayerri o Josep Lluís Villa, sobretot fent cròniques”, recorda. Va començar periodisme i dret, tot i que va detectar de seguida quina seria la seua passió. La Vanguardia la va contractar en una època en què busacava veus joves i, sempre en busca d’estímuls nous, també va marxar a estudiar fotoperiodisme a l’International Center of Photography de Nova York. Seguix lligada al món cultural com a responsable al diari de les àrees d’òpera, dansa i música clàssica.
