Des del passat setembre, Andreea Serbanica és la directora de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d’Amposta. Tornar aquí, a este edifici, ha estat un cicle que es tanca a ell mateix. Quan cursava batxillerat, va fer el treball de recerca sobre la història de la biblioteca de la seua ciutat. “No tenia gaire clar què estudiar, potser filologia, potser periodisme… i en venir aquí vaig pensar, què s’ha de fer, per ser bibliotecària?”, recorda. Va poder entrevistar la poeta Zoraida Burgos, que va ser la primera bibliotecària d’Amposta. La personalitat decidida de l’escriptora i la visió que ella tenia de la biblioteca, també com a espai comunitari, la va inspirar. “Esta visió humana em va captivar, saber que jo podia ser la figura referent però que aquí s’hi havia de crear un cercle social”. I d’esta guspira en va sortir una carrera professional lligada als llibres i a la documentació.
Un cop va arribar a la Universitat de Barcelona per cursar-hi biblioteconomia, va saber que no s’havia equivocat i la decisió que havia pres va convertir-se en vocació. Mentre estudiava va començar a treballar a llocs com les biblioteques de l’Institut del Teatre o la de Tarragona. També ha passat per la biblioteca digital del departament de Salut, on donava servei a tots els metges del país, i per un centre penitenciari a Figueres. Al cap d’una setmana d’haver dixat esta última faena, va quedar lliure la posició de directora a Amposta. “Tot es va alinear. I és una faena important, hi ha moltes expectatives sobre tu, sobretot quan comences. Però vaig pensar en quan, feia anys, havia fet aquell treball de recerca i havia pensat en treballar aquí, algun dia. I ara ja estic aquí. Anem a gaudir-ho”.
“Les biblioteques s’han transformat. Ja no són aquells llocs foscos i de silenci, sinó que s’hi poden fer moltes coses. No ens hem de limitar, hi ha espai per a tot tipus de propostes”. Serbanica té la clara intenció d’atreure els joves a les activitats que programa la biblioteca. Veu que usen les instal·lacions, sobretot per estudiar rodejats de calma, però que costa que participen de la vida social que s’hi fa. Reivindica que la biblioteca ha de seguir sent un lloc de trobada, un punt on les persones de totes les edats i amb diferents inquietuds s’hi troben a gust. “M’agradaria que la gent d’Amposta, dins de les rutines caòtiques que tenim tots, pugue dedicar temps a venir a la biblioteca, ni que sigue un dia a la setmana o al mes. És el que em faria més il·lusió”.
