La tradició i els nous sons es van unir en el marc de l’Eufònic
La tradició i l’espontaneïtat van confluir ahir a la vora del Canal de la Dreta al seu pas per Roquetes. El duet ZA!, de Calonge i Tarrassa, van unir el seu so eclèctic, rocker i digital, amb el vent i la percussió de la Banda de la Lira Roquetense amb motiu de la desena edició de l’Eufònic.
Sota la batuta —sense batuta, sinó grans gestos corporals— d’Edi Pou, integrant de ZA!, els músics van començar a fer sonar els seus instruments amb la improvisació guiada per Pou. El dia anterior al concert i aquell mateix van estar desenvolupant un llenguatge propi de gestos per improvisar seguint el director. El resultat van ser dos peces d’obertura de concert que no van deixar ningú indiferent amb sons esbojarrats, rockers i folklòrics.
A continuació, ara ja sota la batuta del director de la Banda, Denís Casanova, van reinterpretar el pasdoble de La Suda, de Jordi Bonilla, amb sons rockers de Pau Rodríguez (ZA!) a la guitarra elèctrica i Edi Pou a la bateria i amb la vintena de músics de la Lira accelerant el ritme del pasdoble. La jota Lo Carrilet de la Cava, de José Bo, no podia no sonar en un concert com el d’ahir. Amb samples i loops de ZA! el públic va ser testimoni de la reinvenció d’un tema conegut arreu de les Terres de l’Ebre i que forma part de la història del territori.
Després de dues peces tradicionals transformades per l’experimentació, va ser el torn de què les propostes de ZA!, prenguessen una nova tessitura de mà de la Banda. Els dos temes interpretats, amb la incorporació de les veus de tots els músics, van ser Tequila i Cop de Ratera (tema que van reanomenar un cop descoberta d’expressió ebrenca).
Els dos matins d’assajos van donar els seus fruits en la improvisació. Tant va ser així que diferents membres de la Banda de la Lira es van animar a dirigir improvisacions de tots els músics. Amb humor, estil, i molt de ritme, van fusionar els sons de ZA! i els de la banda i van aconseguir grans aplaudiments del públic.
El concert no podia acabar sense l’himne de Roquetes, tal com els acaba la Banda de la Lira Roquetense cada cop que puja a un escenari. Esta vegada, però, l’himne no va sonar igual que sempre. El colofó final va sonar a rock i a tradició i va despertar l’ovació del públic.
