El programador del festival mónFILMAT, Xavier Miró Roca, es prepara per a una altra edició. El segon cap de setmana de juny, Lo Pati – Centre d’Art de les Terres de l’Ebre a Amposta donarà el tret de sortida a la novena edició de mónFILMAT – Festival Internacional de Cinema i Paisatge, un esdeveniment en el qual el paisatge esdevé motor de l’acció i és considerat pròpiament com un personatge. En l’edició d’enguany, que inclourà tretze llargmetratges i vint-i-quatre curtmetratges, l’aigua —sigui en format líquid, gasós o sòlid— apareix de forma transversal en bona part de les produccions. A més, esta edició 2024 té com a festival convidat l’International Ocean Film Tour, un festival amb divuit anys d’història i presència en una vintena de països del món, amb l’objectiu de fomentar la protecció, defensa i conservació dels oceans mitjançant la projecció de documentals divulgatius, acompanyats de xerrades i activitats que ajuden a reforçar la sensibilització cap a la protecció del medi ambient.
Quan i per què naix mónFILMAT?
Va nàixer d’un projecte de Lo Pati, quan Vicent Fibla n’era el director. Es deia Paisatge Actor i no era ni un festival, fèiem un parell o dos de dies amb pel·lícules d’autor on el paisatge era important, perquè un dels objectius de Lo Pati és vincular-se al territori i amb l’entorn, i esta proposta anava molt bé. A partir del 2016, Vicent decidix transformar-ho en un festival. Van passar a ser més dies, dos caps de setmana, amb curtmetratges, llargmetratges, presència de convidats…anava una mica més enllà, ja era un festival. I des de llavors que ha continuat amb el gran puntal del paisatge, que ha de ser un actor més, el motor de la història.
Per què vau voler donar-li esta importància al paisatge?
Perquè una de les missions de Lo Pati és arrelar-se al territori, i a partir d’aquí veiem tenim altres objectius, com ara portar coses a la perifèria que no podem veure a la capital, pel·lícules que no arribaran mai de la vida si algú no les porta, contacte amb directors i directores que aquí no vindrien mai… i també el tema de recol·lectivitzar el cinema. El cinema abans era molt social, molt col·lectiu, jo recordo que mons pares anaven a sopar i a dinar al cine. Portaven fiambreres i olles, una cosa molt boja de pensar ara. Era com de cinema sicilià, de família italiana. Això, poc a poc, s’ha anat perdent, fins al punt que ara estem a casa de forma individual mirant Netflix o qualsevol plataforma . Este és un altre dels objectius de mónFILMAT, que la gent ens poguem trobar per parlar de cine. Per això fem sopars, tast de vins, esmorzars…
Com feu la tria de les pel·lícules que es projecten a mónFILMAT?
Des del 2016 que jo estic al festival com a programador, així que jo decidixo quines pel·lícules fem. En els llargmetratges no hi ha convocatòria oberta. Jo soc un malalt del cine i devoro pel·lícules com si no estés bé, llavors me dedico a buscar als festivals de Berlín, a Cannes, a Venècia… aquelles pel·lícules que tinguen el component del paisatge. I les pesco, natros el que fem és picar a la porta de les distribuïdores. Volem que siguen actuals, de l’any anterior, en el cas d’enguany no poden ser més antigues que del 2023. Amb els curtmetratges, des del primer dia tenim una plataforma, Festhome, que està adreçada a directors i directores que vulguen presentar obres. Obrim convocatòria explicant què és mónFILMAT i ens arribem més de 300 curts de tot el món.
Este interès teu pel cine i les pel·lícules, d’on ve?
No t’ho sabria dir, és difícil respondre a això perquè té un punt fins i tot psicoanalític. Tenia desespero per anar al videoclub, era d’aquells xiquets que esperava a la porta que tornessen una peli perquè la volia veure. Suposo que ja m’agradava descobrir altres móns, evadir-se… igual que em passa amb la lectura, que llegeixo tot el que em cau a les mans.
Quin és el tema d’enguany del mónFILMAT i per què l’escolliu?
Natros, de tema, no n’acostumem a tenir. Però sense saber com, quan comences a estructurar la graella veus que et va sortint un fil. És una mica en base a l’atzar, t’adones que vas col·locant algunes peces i que hi ha una temàtica comuna. Este any ens ha passat amb l’aigua, i enguany el festival convidat també té una temàtica oceànica. Però mai ens obliguem a dir, va, este any de què parlarem? És al revés, passa a posteriori.
Quins són els teus imprescindibles d’esta edició?
Més que per les pel·lícules, els meus imprescindibles venen per l’afegit, perquè ve un convidat que és rellevant. Per exemple, a la cloenda vindrà Sebastián Cordero, el director més important d’Equador, i que vingue a mónFILMAT és espectacular.
