L’u de febrer va tornar a funcionar el Pas de la Barca de Flix després que un tronc causés danys importants en l’estructura. És l’únic a l’Ebre català que encara funciona amb dos llaüts de fusta tradicionals. És un element patrimonial i històric que data de l’època medieval, tot i que els embarcadors existents es van construir l’any 1968. La regidora de Serveis Municipals, Lara Bertran, explica que l’ajuntament ha fet un esforç per mantenir esta tradició, tot i que ja no sigue indispensable per a la mobilitat dels veïns. Tot i això, esta tornada abans de Setmana Santa i la temporada d’estiu vol posar en valor esta particularitat que té Flix i funcionarà també com a reclam turístic. De moment, mentre dura el curs escolar, els pagesos o els ciutadans que volen fer una volta pel terme són els usuaris habituals del servei.
Jaume Monclús és el barquer del Pas de Flix des de fa setze anys. Després d’un accident greu, va fer cap a esta faena i s’hi ha quedat. Va fer la mili a la Marina, tot i que diu que al mar se mareja. Però al riu no. Coneix els veïns que necessiten que els porte d’una riba a l’altra, saluda els aficionats que pesquen, als que passen amb barquetes per la vora de la instal·lació del Pas i va dient hola a tothom mentre fuma.
Josep és pagès i creua amb regularitat. “Les tomates no em sortirien a compte si hagués d’anar en cotxe a l’hort”, conta. El trajecte dura pocs minuts i, quan s’arriba al destí, els dos homes se saluden amb el cap i cadascú seguix amb la seua faena.
Per reparar els dos llaüts, l’ajuntament ha comptat amb l’ajuda de l’empresa Varadero Vinaròs, especialitzada en este tipus de reconstruccions. Segons Bertran, “ara tenim dos llaüts pràcticament nous”. El poble ha pogut fer front a les despeses gràcies a la col·laboració de la Diputació de Tarragona i l’IDECE, perquè els treballs de reparació eren massa costosos per a un consistori petit com el seu. Des de l’ajuntament exploren la declaració del Pas de Barca com un Bé Cultural d’Interès per procurar que tingue algun tipus de protecció en el futur.
Quan va començar a treballar aquí, al mig del riu, Monclús va comptar quanta gent feia passar d’una banda a l’altra durant un mes. Va apuntar uns 2.000 cotxes i 5.000 persones. Ara només procura que ningú se quede a peu i va fent viatges tot el dia, vigilant a un costat i a l’altre per si algú li aixeca el braç, demanant-li que el vingue a recollir.