TOTES LES NOTÍCIES DEL TERRITORI

Un dia al Deltebre Dansa

El festival Deltebre Dansa, creat pel ballarí i coreògraf Roberto Olivan, va nàixer a Tortosa l’any 2004 com un taller internacional de dansa a l’estiu. Prompte va traslladar-se a Deltebre, en un espai natural únic com és el delta de l’Ebre. Durant dues setmanes, cada juliol arriben alumnes i professionals d’arreu del planeta per celebrar la dansa i oferir al territori espectacles de primer nivell. A dia d’avui, el festival és un esdeveniment de referència a nivell europeu i mundial.

Una part vital del Deltebre Dansa és el programa formatiu que ofereix. Uns 250 alumnes de 41 nacionalitats diferents han aterrat este any al Delta per aprendre dels millors professors, que divideixen el seu coneixement en tres itineraris diferenciats.

En un horari de matí i tarde, la majoria dels estudiants són professionals que tot just comencen a trobar el seu lloc al complicat món de la dansa. En anglès, la llengua vehicular amb què s’entenen tots, els docents els mostren els coneixements adquirits durant tota una vida. A les instal·lacions habilitades perquè puguen ballar, desenes de joves (la majoria d’entre 20 i 25 anys) escolten atentament i practiquen, fent visibles els estralls que les hores de dedicació deixen als seus cossos.

El responsable de les lliçons de tarde a l’itinerari roig és el ballarí, director i coreògraf belga Wim Vandekeybus, que fa anys que participa al festival. És un dels professors més sol·licitats pels alumnes. Durant la seua dilatada carrera ha explorat el moviment mitjançant la dicotomia cos/ment, la tensió i el conflicte o la intuició.

Tot i que cada aprenent té un itinerari assignat, els alumnes poden passejar-se pels diversos espais on s’assaja i s’aprèn. El lliure moviment de persones no s’atura i els curiosos poden observar com se gesten les coreografies, com se repeteixen fins que surten bé i les dinàmiques que s’estableixen entre ballarins.

Encara que l’aprenentatge és un dels atractius del Deltebre Dansa, les sinergies que poden sorgir a partir de la convivència són vitals. La majoria d’estudiants s’estan en una zona de càmping durant els quinze dies que dura la formació. Això provoca que en cada edició se creen lligams que poden arribar a traduir-se en aliances professionals o creacions de companyies de dansa.

És el cas d’Allyson Maykall Solís, de Costa Rica, que va conèixer a Roberto Olivan a Madrid, on ella resideix actualment. Ajuda en les tasques d’organització i és part de l’staff, tot i que també ha actuat en esta edició del festival amb la seua pròpia formació. Està aprenen com funciona un esdeveniment d’estes característiques des de les entranyes. “És molt intens, hi ha moltíssima informació. Aquí he connectat molt amb la meua sensibilitat, estic connectada amb tot el que està passant i el que estic vivint, però més enllà d’això he après processos d’improvisació i altres tècniques”. Parla també de la importància de compartir l’experiència amb gent de diferents parts del món.

Per als ballarins no professionals, és a dir, per a tothom que tingue curiositat per aprendre sense més aspiracions, el festival també organitza classes gratuïtes. Grups amb integrants de totes les edats i formacions poden inscriure’s només pel plaer de ballar.

Durant dues setmanes, a la segona carpa de circ més gran de l’Estat, el públic s’aplega per gaudir d’espectacles de diferents modalitats i estils. L’ambient previ a les actuacions és immillorable: els alumnes tenen l’entrada gratuïta cada nit i són els encarregats d’animar els assistents. Inventen coreografies des dels seients i contagien la seua energia just abans que les llums s’apaguen.

El passat dimecres, a l’espai del riu de Deltebre, la també professora Lali Ayguadé, juntament amb Akira Yoshida, va interpretar Gizaki, una obra creada a quatre mans durant la quarentena de la Covid-19 i que, amb una escenografia que imita una habitació, reflexiona sobre els mecanismes de l’ésser humà, tant a nivell físic com emocional. Explora la complexitat dels moviments de les persones i dels seus sentiments.

Within closed eyes, dels coreògrafs Emio Greco i Pieter C.Scholten i amb els ballarins Barbara Meneses i Victor Callens, és una creació amb el moviment al servei del diàleg, que juga amb la foscor i la llum i aposta per una posada en escena extremadament minimalista que fa protagonistes els intèrprets i un estil coreogràfic que ha unit estos quatre professionals durant els últims 20 anys.

L’èxit del Deltebre Dansa any rere any mostra que l’aposta per portar la cultura i la dansa al territori és viable. L’entorn únic del Delta i la proximitat de la que gaudeixen els alumnes i professors a espais naturals i inspiradors aporta un valor indiscutible a l’oferta del festival. La resposta per part del públic internacional i local ho corrobora.

Facebook
WhatsApp
Twitter

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

També et podria interessar...

Copyright © 2020 APROPEBRE | Designed by IPM Projects