L’Observatori de l’Ebre està situat en un lloc privilegiat de Roquetes, al capdamunt de tot del municipi. Des d’un turó se poden veure els pobles veïns i resulta un espai ideal per a l’observació dels diversos fenòmens que aquí se realitza. A més, en el moment de la seua constricció se va valorar positivament que no hi havia grans ciutats a la vora ni tramvies elèctrics, que haguessen suposat un obstacle pel que fa a les interferències. La va fundar al 1904 la Companyia de Jesús i està format de diversos edificis independents entre ells, la majoria de mida força petita, cadascun destinat a una tasca concreta.
El doctor Santi Marsal mesura el camp magnètic amb l’ajuda d’un teodolit, un aparell que recorda un telescopi petit i que calibra els magnòmetres autòmatics situats a l’edifici del davant, guardats en una cava subterrània. Així obtenen cada dia la mesura absoluta del camp magnètic. L’objecte està fet amb peces metàl·liques que no són magnètiques per evitar, així, interferències com les que emeten els telèfons mòvils o altres aparells tecnològics. A l’Observatori tot se mesura de manera manual, analògica, com diuen els treballadors, per assegurar que les dades són fiables. També tenen sistemes automatitzats, però s’asseguren que no hi ha incidències en el procés.
L’edifici on hi ha els sismògrafs està presidit per una columna rodejada de les onades sísmiques de diversos terratrèmols que s’han detectat a l’Observatori de l’Ebre, com els de San Francisco o Xile. Marsal explica que “només amb un observatori no es pot saber on s’ha originat un terratrèmol. Nosaltres sabem a quina hora ens han arribat les vibracions, i a partir d’aquí podem saber a quina distància està. Però no sabem cap a on”. Per aconseguir-ho, recalca la importància d’una bona comunicació entre estacions per compartir dades i determinar el punt d’origen del fenòmen.
Una de les tasques de l’Observatori en els últims anys ha estat controlar els efectes del dipòsit de gas natural Castor, situat davant la costa ebrenca, que va provocar moviments sísmics importants a terra.
Haver de fer les comprovacions de manera analògica dota el procés de cert romanticisme que es perdria si tot estés completament automatitzat. Les persones seguixen sent imprescindibles amb esta manera d’observar. Xavi Monllau anota diverses vegades al dia la temperatura màxima i la mínima, i també la humitat, la quantitat d’aigua a l’aire. També obre i tanca la cúpula del pavelló on se fan les fotos del Sol a pols, amb l’ajuda d’unes palanques. Cada jornada s’ha de capturar una imatge per dixar constància de les taques que té l’astre rei.
L’Observatori de l’Ebre necessita un planter d’una vintena de professionals per seguir funcionant. És una de les estacions més importants del país i una institució a les Terres de l’Ebre, testimoni del canvi en el clima. Aquí s’hi han registrat temperatures que han passat dels 40°C, i els científics estan d’acord en què estem vivint l’estiu més fred de tots els que vindran.