Close Menu
    Facebook X (Twitter) Instagram YouTube
    Contacte: info@apropebre.cat
    Facebook X (Twitter) Instagram YouTube
    A Prop Ebre
    • Territori
      • Baix Ebre
        • Aldover
        • Alfara de Carles
        • Benifallet
        • Camarles
        • Deltebre
        • El Perelló
        • L’Aldea
        • L’Ametlla de mar
        • L’Ampolla
        • Paüls
        • Roquetes
        • Tivenys
        • Tortosa
        • Xerta
      • Montsià
        • Alcanar
        • Amposta
        • Freginals
        • Godall
        • La Galera
        • La Sénia
        • Mas de Barberans
        • Masdenverge
        • La Ràpita
        • Sant Jaume d’Enveja
        • Santa Bàrbara
        • Ulldecona
      • Ribera d’Ebre
        • Ascó
        • Benissanet
        • Flix
        • Garcia
        • Ginestar
        • La Palma d’Ebre
        • La Torre de l’Espanyol
        • Miravet
        • Móra d’Ebre
        • Móra la Nova
        • Rasquera
        • Riba-Roja d’Ebre
        • Tivissa
        • Vinebre
      • Terra Alta
        • Arnes
        • Batea
        • Bot
        • Caseres
        • Corbera d’Ebre
        • El Pinell de Brai
        • Gandesa
        • Horta de Sant Joan
        • La Fatarella
        • La Pobla de Massaluca
        • Prat de Comte
        • Vilalba dels Arcs
      • Terres del Sénia
    • Actualitat
      • Política
      • Economia
      • Cultura
      • Societat
      • Esports
      • Entrevistes
    • Opinió
    • Mèdia
    • Pòdcast
      • L’informatiu
      • Converses de Prop
      • Parlem d’Igualtat
    • Captures
    • Al brancal
    A Prop Ebre
    Home»Societat»Un botiguer com els d’abans: la història de Jerry
    Societat Tortosa

    Un botiguer com els d’abans: la història de Jerry

    RedaccióBy Redacció31/01/20226 Mins Read

    per Marc Montany Daufí

    Jerry és un botiguer com els d’abans. Et deixa xafardejar pel teu compte però es mostra sol·lícit en ajudar-te a trobar el que busques. El nigerià s’expressa en un castellà característic plagat de tortosinismes, però també parla anglès i Igbo (una llengua amb més de 18 milions de parlants). Les peces que ven no són cares i s’alegra igual que tu quan trobes alguna ganga. Hi ha molta roba del Decathlon i del Zara, però amb una mica de paciència no és difícil trobar una caçadora Lois o uns Levi’s en bon estat.

    La botiga és humil, però Jerry n’està molt orgullós. Després de quasi trenta anys a Tortosa per fi se sent amo del seu propi destí. Sí, trenta anys (ell en té quaranta llargs). Quedo xocat perquè sembla molt més jove, i també de pensar que quan vaig nàixer Jerry ja corria per estes contrades. Ha plogut molt des que va arribar a Tortosa per primera vegada i encara més des que va deixar el seu poble natal.

    Fotografies de Mar Sebastià

    Mi infancia es mi país

    Amb més de 200 milions d’habitants, Nigèria és l’estat més poblat d’Àfrica i el setè del món. Jerry ve d’un poble petit de la regió d’Imo, al sud-est del país. Me parla d’una família humil, molts germans i poc futur. Va anar a l’escola però l’estudi va durar poc. Calia guanyar diners i abans de complir els quinze anys ja havia marxat de casa per buscar oportunitats a Lagos, la capital del país. Després d’un any sense gaire èxit decideix provar sort a Europa. “Fue una decisión que tomé como un hombre solo. La gente falla, así que siempre he preferido arreglármelas por mi cuenta. Yo nunca me he fallado.” Un home sol, sí. Però impressiona pensar que en aquell moment era un adolescent de poc més de setze anys allunyat de la seva família, a punt de prendre un camí sense retorn. 

    Jerry prefereix no entrar en detalls del viatge que el va dur a les portes d’Europa. De Lagos a Melilla hi ha més de quatre mil quilòmetres. “Un viaje largo y con mucho sufrimiento”. A principis dels noranta la frontera encara no estava fortificada, així que va poder passar a Melilla en cotxe. La Guàrdia Civil el va detenir poc després i el van tancar en un centre amb altres migrants. La legislació internacional no permet privar de llibertat a persones migrades, però a Jerry el van tenir detingut durant un any. Els tractaven bé, diu, però no els permetien treballar ni viatjar a la península.

    Una vida mejor

    Un dia va venir un empresari que buscava gent per treballar a la verema a Gandesa. Va ser la mateixa policia qui els va avisar. Jerry i una dotzena més de joves africans van embarcar a un ferry rumb a Màlaga i d’allí en bus fins a la Terra Alta. El pacte era que a l’arribar l’empresa els faria un contracte i gestionaria els seus permisos de residència. Després de setmanes recollint raïm seguien en situació irregular i el patró semblava haver oblidat la seva promesa. Farts, es van reunir en un grup i van marxar cap a Tarragona. Va ser un bany de dura realitat. “Nos encontramos que no teníamos nada. Estuve durmiendo en la calle dos o tres meses. Cada noche busca un cartón, ponlo en un garaje y a intentar dormir.” Era desesperant. Se sentia enganyat, humiliat per haver de viure en aquelles condicions i no poder enviar diners a casa. I, per si no fos prou, la mateixa policia que l’havia deixat entrar al país ara l’assetjava per no tenir papers ni sostre.

    Fotografies de Mar Sebastià

    Passades unes setmanes, un representant d’Unió de Pagesos el va reclutar per seguir amb la verema a Montblanc i esta vegada els empresaris van complir la seva paraula i li van fer els papers. Per fi bona gent, va pensar. Noto que té fresc este record feliç de fa més de vint anys. “Un día estábamos trabajando allí en el campo y vino la policía. Allí mismo nos tomaron las huellas y los datos, ¡y dos meses más tarde tenía la targeta!”

    Així és com Jerry arriba per fi a Tortosa. En acabar la verema el van enviar cap a l’Ebre amb un contacte per treballar a Agrofruit. Però no tot va ser fàcil. Eren dels primers negres en venir a la ciutat. Em sorprèn lo bé que va captar l’essència del caràcter tortosí des d’un bon començament: “buena gente, pero cerrados y conservadores”. I, també cal dir-ho, racistes. A pesar de tenir diners, contracte i papers, ningú els volia com a llogaters. Van dormir al carrer fins que una senyora els va subllogar un pis a prop de la comissaria de policia. La senyora també era estrangera. Però anglesa i blanca. 

    Durant més de vint anys Jerry ha treballat com una mula a gairebé totes les grans indústries de les nostres terres. S’ha esllomat collint tot tipus de fruites de sol a sol. Ha carregat caixes d’ous i s’ha dixat la salut a l’escorxador. La feina esgotadora i el fred li han deixat lesions cròniques als avantbraços. Ha cobrat sous baixos i ha fet hores extres obligatòries. I tot i així aconseguia estalviar una mica cada mes. De mica en mica s’omple la pica, i després de molts anys la pica es va omplir i va obrir la botiga on l’he conegut. “Mi tienda significa comida para mis hijos, casa para ellos y en un futuro poderme jubilar”. A la juventud un futuro y a la vejez seguridad, deia Carles Chaplin.

    Lo que es importante

    Li pregunto si li interessa la política. Em confessa que li interessen les propostes d’un partit d’esquerres, però que un cop al govern acaben fent tot just el contrari. “¡Todo un teatro!”, exclama indignat. Però Jerry té propostes: “Te diré lo que es importante. ¿Por qué no abrir todas las casas vacías y alquilarlas a gente sin techo por 50 euros al mes? ¿Por qué no reducir la tasa mínima para autónomos? ¿Por qué no ayudar directamente a las familias con niños?” Jerry no pot votar. La gran majoria de residents estrangers no tenen este dret al nostre país.

    Jerry ha passat més anys de la seua vida a Tortosa que a la seua Nigèria natal. “No la echo de menos. Mi vida está aquí y no vale la pena mirar atrás. Yo me siento de donde estoy. Mi familia y mi trabajo está aquí. Sóc d’aquí!”

    Share. Facebook Twitter Pinterest LinkedIn Tumblr Email Telegram WhatsApp

    Comments are closed.

    Posts relacionats

    ‘Arrels Rebels’, el festival inclusiu d’Atzavara-arrels

    L’associació tortosina Atzavara-Arrels impulsa el seu primer festival. Enguany és el vint-i-cinquè aniversari de la seua creació i els membres…

    Read More

    La vida a La Kolina després del foc

    La Kolina és una casa amb terreny situada a la Balaguera, entre Xerta i Aldover, Via Verda amunt. A només…

    Read More

    Salvar casa teua amb les pròpies mans: Xerta després de l’incendi

    Read More

    Quin futur li espera al Delta?

    Read More

    El Mestràlia de Campredó canvia de localització per seguir creixent

    Read More

    Notícies recents

    'Arrels Rebels', el festival inclusiu d'Atzavara-arrels

    L’associació tortosina Atzavara-Arrels impulsa el seu primer festival. Enguany és el vint-i-cinquè aniversari de la ...
    Cultura 17-07-2025

    El flamenc es reprodueix un any més al delta de l'Ebre, en una única colònia amb unes 1.500 parelles

    Enguany s’han reproduït 1.510 parelles de flamenc al delta de l’Ebre. És una dada coneguda ...
    Delta de l'Ebre 17-07-2025

    Sara Villamora: “Crear et pot ajudar molt”

    Sara Villamora és música des de menuda. Va marxar a Barcelona per seguir formant-se i ...
    Amposta 14-07-2025
    El més vist

    La vida a La Kolina després del foc

    Captures

    Treballar per salvar les muntanyes que t’han vist créixer

    Captures

    Salvar casa teua amb les pròpies mans: Xerta després de l’incendi

    Captures

    Mirada Jove: Joan ‘Xamponeta’

    Entrevistes

    Sara Villamora: “Crear et pot ajudar molt”

    Amposta

    Subscriu-te al butlletí

    Rep les últimes notícies

    • QUI SOM
    • CONDICIONS I PRIVACITAT
    • POLÍTICA DE COOKIES

    CONTACTE
    info@apropebre.cat

    Facebook X (Twitter) Instagram YouTube
    © 2025 Apropebre. Designed by Globals.

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar el consentimiento de las cookies
    Utilizamos tecnologías como las cookies para almacenar y/o acceder a la información del dispositivo. Lo hacemos para mejorar la experiencia de navegación y para mostrar anuncios (no) personalizados. El consentimiento a estas tecnologías nos permitirá procesar datos como el comportamiento de navegación o los ID's únicos en este sitio. No consentir o retirar el consentimiento, puede afectar negativamente a ciertas características y funciones.
    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques .
    Preferències
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències no sol·licitades per l'abonat o l'usuari.
    Estadístiques
    El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense un requeriment, el compliment voluntari per part del Proveïdor de serveis d'Internet, o els registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només per a aquest propòsit no es pot utilitzar per identificar-te.
    Màrqueting
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per crear perfils d'usuari per enviar publicitat, o per rastrejar l'usuari en una web o en diverses webs amb fins de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}
    X