Rosa Talavera viu a la Plaça de l’Església d’Ulldecona, en un pis amb rajoles hidràuliques que sembla tret de l’Eixample barceloní. Ella i les seues filles estan rodejades tothora de les seues pròpies creacions: mobles restaurats i obres de ceràmica. Abans de la pandèmia, en quedar-se sense faena, va tenir l’oportunitat de formar-se en restauració de mobles a l’Escola per l’Art i la Cultura de Tortosa. El curs la va entusiasmar, tant que la majoria del mobiliari de la seua llar ha passat per les seues mans. Espills acabats amb pa d’or, capçals trobats a les deixalles, llits que podrien ser centenaris… com ella diu ,“ho arroplego i m’agrada tot”.
A la part superior de l’edifici on viu hi té el taller de ceràmica, on puja a crear amb fang. Gaudix d’unes vistes privilegiades sobre l’església de Sant Lluc que diu que l’ajuden a inspirar-se. La ceràmica va arribar després de la restauració, quan una professora de l’escola la va animar perquè se seguís formant. Va provar esta disciplina i li va encantar. Des de llavors que ha desenvolupat els seus propis motlles i la seua manera de treballar. Ha col·laborat amb empreses del territori com l’Antic Molí, tot i que també sent la necessitat d’abocar les seues inquietuds en les peces que fa. Últimament, per exemple, treballa en una que representa la sequera que ha afectat el país en els últims mesos.
A prop del pis, caminant només cinc minuts, hi té l’altre taller, el de restauració de mobles. Aquí se vestix amb un davantal amb el nom del seu projecte, Ull_decora, que fa referència al seu poble. Conta que un professor va recomanar-li que el canviés. “Me va dir que era massa local, que m’estava limitant. Jo vaig contestar que de cap manera”.
Precisament este amor a les arrels i a les tradicions és el que l’empeny a seguir amb el negoci de la restauració. “Ho faig perquè m’agrada i perquè la gent està contenta, els ajudo a mantenir records. Me porten els mobles dels seus iaios, de les seues cases, i quan me diuen que queden contents, a mi ja em paguen una part de la meua faena”.
Un altra part que l’entusiasma d’esta iniciativa seua és la sostenibilitat. A través de la restauració i la preservació de mobles ajuda a reutilitzar elements que ja existixen i els dona una segona vida. Creu que, en els últims temps, la gent comença a apreciar les antiguitats, sobretot pel valor sentimental que tenen certes peces. Valora molt positivament que veïns del poble tinguen la cura de recuperar un moble vell i facen tot el possible per poder tornar a fer-lo servir.
1 comentari
Es una krak i no perque sigue la meua filla