Tradició, modernisme i conservació a Casa Ceremines

Casa Ceremines és una joia arquitectònica i d’estil modernista situada a Xerta, a prop de la Plaça Major. El nom Ceremines prové del malnom de la família que la va comprar l’any 1884, que comerciava amb cereals pel riu Ebre. Abans, l’edifici havia estat de la família Sentís. L’estructura original data d’abans del segle XVI, però després de la compra de l’any 84, Ramon Martí va reformar la casa i va introduir-hi elements modernistes. Ho explica amb passió l’actual propietari, Guillem Blanch, que va comprar l’habitatge als anys 90 gairebé per casualitat, ja que ell i la seua família estaven interessats en un terreny del costat. Però l’encant de la casa i la seua història els va fascinar i hi van viure durant quinze anys. Ara està oberta com a hotel, amb la voluntat de preservar els elements històrics i conservar-la.

El vitrall modernista de l’entrada és un dels primers d’este estil confeccionats a Catalunya. S’inspira en la natura, amb la imatge d’unes flors col·locades de manera simètrica, tot i que una de blava trenca la perfecció: la naturalesa no és perfecta i, per tant, el modernisme així ho havia de reflectir. La casa consta de planta baixa, un jardí posterior, pis principal i les golfes. Precisament a les golfes és on Blanch va trobar, en entrar a viure a Casa Ceremines, llaunes antigues del negoci de la família Martí. També un plànol de l’edifici i revistes de principis del segle passat. Tots estos elements estan exposats a la biblioteca perquè els hostes de l’hotel puguen entendre la història de les estances.

La part que impressiona més de la casa és, segurament, el saló. El paper que revestix les parets conté or, i l’estança sencera està inspirada en el palau de Versailles, als afores de París. La família el va visitar, en va quedar enamorada i va voler replicar-lo. La làmpada que presidix la taula, col·locada al centre del sostre amb motius pintats a mà, va haver de ser restaurada perquè, inicialment, funcionava amb carbur i no amb electricitat. Aquí s’hi celebraven sopars i festes que comptaven amb la presència de la burgesia. Se diu que el rei Alfons XIII va sopar aquí a l’any 1912, després d’inaugurar el Canal de l’Esquerra de l’Ebre.

Les actuals habitacions de l’hotel conserven un element de l’època curiós: cada pany té la forma d’un número que també se troba a la clau. Quan Guillem Blanch va decidir transformar la casa en l’hotel, va voler que els dormitoris conservessen l’estil inicial. Per aconseguir-ho, va esforçar-se en recuperar mobles i decoració antiga de famílies de Xerta. En algunes de les habitacions, el paper de paret data de principis de segle. Blanch el va trobar a les golfes, dins un paquet on hi posava la data i el lloc de fabricació, França. Que s’hagin pogut conservar elements com este és gairebé un miracle, ja que, durant la guerra civil, la casa va esdevenir un quarter. Abans, va ser saquejada.

La família Martí, després de la mort de Ramon Martí al 1907 en un accident de tren, va seguir comerciant amb béns com l’oli d’oliva, que enviaven a l’Argentina, entre altres destins. A finals dels anys vint, l’empresa va entrar decadència, probablement degut a la crisi mundial que es va originar amb el crack del 29 a la borsa de Nova York. Des de llavors i fins l’explosió de la guerra civil, els descendents van crear un laboratori de perfums i sabons, que van tancar per marxar a Sant Sebastià i Itàlia. En acabar el conflicte van tornar al poble, on durant les següents dècades van haver de desfer-se de la major part dels seus béns. Als anys 80 del segle XX van vendre Casa Ceremines.

En l’actualitat, Guillem Blanch està orgullós de les faenes de restauració i conservació que ha pogut dur a terme en els anys que fa que és el propietari de l’edifici. Tot i les traves de les administracions i les poques ajudes per part d’ens superiors, s’esforça en mantenir els elements originals de la casa, utilitzant materials respectuosos amb l’estructura i l’estil. Creu que el patrimoni que guarda la casa és incalculable i s’esforça en traspassar el coneixement que en té a tothom qui hi pugue estar interessat.