La Fira de Mostres d’Amposta celebra seixanta edicions enguany. Avui s’inaugura una nova Fira que seguix una tradició començada el segle passat amb la intenció de modernitzar l’antic mercat ramader. Alguns historiadors apunten que durant l’edat mitjana ja se celebrava, tot i que no va ser fins al 1825 que es oficialitzar a la ciutat. Amb l’arribada de la mecanització i els processos de millora de treball gràcies a la modernització de les eines i els recursos, sobretot al Delta, la Germandat Sindical de Pagesos i Ramaders va voler posar en valor els avenços que es començaven a apreciar als camps i conreus del territori, i l’any 1960 va nàixer la Fira Ramadera i de Maquinària Agrícola.
Del 1964 al 1971, la Fira tenia lloc a les Escoles Nacionals (actual Museu d’Amposta) i al Col·legi dels Hermanos, on es disposava de més espai, tot i que resultaria insuficient amb els anys. Des de llavors hi ha hagut sis ubicacions més, incloent-hi l’actual seu de la Fundació Terres de l’Ebre Pere Mata o els magatzems del carrer Barcelona. No va ser fins a finals de segle, amb la construcció del Recinte Firal, que l’esdeveniment va trobar el seu lloc fixe.
Una de les ubicacions més rellevants va ser la instaurada al 1972: al Sindicat Arrosser, on se gaudia de més espai cobert. D’esta manera, tal com explica el documentalista i autor del llibre Fira Amposta1960-2000: 40 anys de fira, Santi Valldepérez: “començava una nova època de nou anys d’estreta relació amb la Cambra Arrossera”. Fins el 1980 es van anar combinant els espais del Sindicat i de la Cambra per donar a importància a una institució com esta, que mostrava la simbiosi de la ciutat d’Amposta amb el cultiu de l’arròs.
El 1970 es va celebrar la primera edició del Concurs de Paelles, una activitat que aniria guanyant protagonisme amb els anys i s’acabaria convertint en un dels actes estrella. Segons Valldepérez, el 1972 la Confraria de l’Arròs de Barcelona es va vincular amb el concurs, cosa que va comportar una gran popularitat de l’acte i va fer que la participació fos elevada, amb concursants vinguts d’arreu del país. Alguns anys se van tastar fins a una trentena de paelles.
La Fira ha estat viva durant dècades perquè ha reflectit els canvis socials, de consum i del món agrícola. Amb l’arribada de la dècada dels setanta va venir certa incertesa sobre el futur del sector de l’agricultura i la ramaderia. L’any 1973, en la cloenda, 56 ramaders locals es van reunir per parlar de la demanda de subvencions en la cria d’ovelles. Este va ser el primer exemple dels canvis que vindrien i de la capacitat dels participants d’afrontar-les i adaptar-s’hi. Tal i com explica Valldepérez, en les dècades posteriors la Fira també va dixar clar que les tendències dels consumidors canviaven. El comerç de proximitat, les primeres energies renovables o la gastronomia van entrar a formar part de l’esdeveniment.
La fira del 1975 fou la primera de la Transició. Aquella edició va consolidar-se com una fira de condició multisectorial, donant un especial protagonisme a la maquinària. Amb l’inici de la democràcia es van concretar al calendari els dies de fira. A través d’un acord municipal, es va declarar festa local el 9 de desembre.
El 1981 la fira va canviar de nou d’ubicació, este cop als magatzems de la Cambra Arrossera al Lligallo de Solé, espai que va permetre la participació de més estands i l’èxit de visitants. L’any següent, a causa de l’endarreriment en la collita, l’espai escollit seria el magatzem del transportista Tomàs Pérez, al carrer de Barcelona, igual que el 1983. La pròxima edició va marcar el traspàs definitiu de les responsabilitats d’organització a l’Ajuntament i el 1985 es va projectar el que havia de ser el primer pavelló firal d’Amposta.
La Fira de Mostres com a tal sorgeix l’any 1989, quan es decideix deixar enrere el nom ‘Fira Ramadera i de Maquinària Agrícola”, decisió polèmica en aquell moment. És una declaració d’intencions per part de l’organització de fer-la més transversal i dotar-la de més possibilitats econòmiques.
Tot i els canvis, la Fira de Mostres ha estat sempre orientada al públic. Ha anat canviant al llarg de la seua història i, tal i com indica Santi Valldepérez, ha estat un contenidor de l’actualitat. Per a ell, una fira d’estes dimensions i importància servix no només per estar al cas de les tendències de consum, sinó també per posar el consumidor al centre, orientar-lo i mostrar-li cap on va el futur.