El director mèdic de la Fundació Pere Mata a Terres de l’Ebre analitza l’augment de casos de depressió en adolescents
La Fundació Pere Mata a les Terres de l’Ebre actualment atén en els centres d’Amposta, Tortosa i Móra prop de 225 adolescents que estan patint depressió. Durant l’últim any hi ha hagut un augment significatiu de casos de depressió i ansietat en aquestes franges d’edat a causa de la situació derivada de la Covid-19. El psiquiatra i director mèdic de la Fundació, Toni Coello, analitza la situació i parla sobre el suïcidi, els estigmes i el tabú.
Quina és la tendència de la salut mental dels adolescents després de gairebé dos anys de l’inici de la pandèmia?
L’adolescència és una de les grans etapes del cicle vital i els hem tancat; aïllat dels seus companys; privat d’anar a veure els seus avis… L’estat d’incertesa també els ha afectat molt. Creiem que és una etapa on necessiten relacionar-se, diferenciar-se, parlar de la seua identitat, fer grup, conèixer… I durant dos anys els hem privat de tot això. Per tant, és un dels col·lectius on més afectació hi ha hagut i, des de la nostra posició, hem posat el focus en aquesta franja.
I la pandèmia no ha sigut percebuda de la mateixa manera per als adults que per als joves.
Els adults estem preparats per entendre millor la pèrdua, el desconeixement, la incertesa… I clar, ells estan en un món on tot això és molt més complicat. Pensem també que hi ha famílies que a nivell socioeconòmic han minvat molt i ells són receptors d’aquesta situació, són esponges d’aquest malestar.
La continuïtat de les restriccions afecta en les vides dels joves?
Sí, hem de pensar que són un col·lectiu al que hem culpabilitzat molt. La majoria s’han comportat i s’han quedat a casa. Les restriccions els segueixen afectant.
Com definiries estes generacions? En què es distingeixen de les anteriors?
Hi ha un canvi de paradigma en els últims anys a nivell social i cultural. Hi ha hagut canvis positius i negatius. Per exemple, el tema de les xarxes socials s’ha de controlar molt, ja que estem en un moment en què es dóna molta importància a la cultura del cos. També hi ha hagut factors positius, ja que hi ha més sensibilització i els joves són més capaços de parlar del que senten i ens estan ajudant a començar a trencar amb l’estigma.
Han augmentat els casos de depressió en adolescents atesos per la Fundació Pere Mata a les Terres de l’Ebre?
Actuament estem atenent a uns 225 adolescents amb casos de depressió. Aquest 2021, per exemple a Tortosa, ha augmentat el nombre d’atesos entre uns quaranta i cinquanta, i a Amposta, prop d’uns 35. Ha augmentat entre un 10 i un 15% el nombre de casos totals.
Les persones que no són professionals com poden identificar que un adolescent pot estar patint una depressió?
És important diferenciar les emocions com la tristesa o l’angoixa, que es poden manifestar en moments donats, i més en una etapa com és l’adolescència, en què les emocions estan més a flor de pell. Arriba un punt en què l’adolescent s’aïlla més del compte, passa moltes hores a l’habitació, descuida les relacions socials, els hàbits bàsics, etc. Aquests són motius per alertar i poder identificar un possible cas de depressió. És molt important preveure aquestes situacions i per això és molt important la tasca pedagògica.
Hi ha una manca de conscienciació sobre la malaltia?
Sí, és una de les grans lluites que tenim. Treballem per trencar l’estigma i conscienciar. Pensem que estem en un bon moment, però encara queda molt de camí. És una malaltia que encara no es veu, que costa detectar i que encara costa parlar d’ella. Continua havent-hi molts prejudicis i molts atributs negatius associats a la malaltia mental, i moltes vegades encara costa parlar de la salut mental
Des de la Fundació com es combaten els estigmes?
Intentem donar visibilitat amb totes les eines que tenim; treballem amb la Taula de la Salut Mental amb pacients, professionals i familiars i visitem les escoles a parlar amb infants, adolescents i professors.
Entre els joves i adolescents, el suïcidi és una de les primeres causes de mort. S’ha de parlar del suïcidi?
Sí, se n’ha de parlar bé. Parlar de forma correcta del suïcidi no indueix al suïcidi. La gent té por que si es parla del suïcidi pot haver-hi un efecte contagi, però no és així, tot al contrari. Entre el 80 i el 90% dels casos del suïcidi estan relacionats amb una malaltia mental, així que cal parlar-hi. Aquest darrer any han augmentat significativament els intents de suïcidi, que estan associats al malestar, a l’ansietat i a la depressió. Cal parlar i treballar per prevenir aquestes situacions.
Quina responsabilitat tenen les administracions per cuidar la salut mental de la ciutadania?
Fins ara la salut mental hem estat com l’especialitzat ‘invisible’ dins la medicina. La Covid-19 ha visibilitat el que sempre hi ha hagut. Des de les administracions s’ha d’actuar perquè arribin més recursos econòmics i humans, que són les dues coses que demanem.