L’associació denuncia l’aprovació de la instal·lació de 31 nous aurogeneradors a la comarca
La Terra Alta ha rebut aquesta setmana un nou embat en la lluita contra la massificació eòlica a l’aprovar-se tres noves centrals eòliques que sumen un total de 147 MW i 31 aerogeneradors de 200 metres d’altura, les instal·lacions de les quals afecten els termes de Batea, Caseres, Gandesa, Corbera d’Ebre, la Fatarella i la Pobla de Massaluca, a la Terra Alta, i Ascó, a la Ribera d’Ebre.
Les tres centrals eòliques són: Les Crestes, de 49 MW i 10 aerogeneradors al terme municipal de Batea, i la seva infraestructura d’evacuació, als termes municipals de Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, la Fatarella i Ascó; Fontcalda, de 49 MW i 11 aerogeneradors al terme municipal de Batea, i la seva infraestructura d’evacuació, als termes municipals de Batea, Caseres, Gandesa, Corbera d’Ebre, la Fatarella i Ascó; i, El Calvari, de 49 MW i 10 aerogeneradors als termes de Batea i La Pobla de Massaluca, i la seva infraestructura d’evacuació, als termes municipals de Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, la Fatarella, la Pobla de Massaluca i Ascó. Les tres promogudes per Enel Green Power España S.L.U.
A principis de maig, Terra Alta Viva ja va denunciar a través d’una nota de premsa la tramitació d’aquestes centrals en “un territori massificat i hipotecat”. Amb l’objectiu d’aturar aquests nous projectes, membres de l’associació i altres entitats van presentar al·legacions que no s’han tingut en compte. Des de l’entitat insisteixen en que el Govern no té en compte la massificació ni la de solidaritat en termes de transició energètica, sinó que el que valora és la menor oposició d’aquells territoris més despoblats i amb més reptes socials, econòmics i demogràfics.
L’entitat denuncia que “a aquestes altures no se sosté que la implantació d’aquestes macrocentrals, promogudes per grans empreses amb beneficis milionaris, que provoca grans pèrdues a nivell de biodiversitat i territori agrari, sigui en pro d’una transició energètica verda, en termes d’ecologia i de sostenibilitat”. “El que s’està produint és la destrucció d’hectàrees de zones agrícoles, forestals i hipotecant el futur de les noves generacions, convertint la comarca en una central elèctrica en mans d’empreses privades”. “Terra Alta Viva no estem en contra de les energies renovables, ni de la seua implantació al territori, sinó de com s’està fent, és a dir, no és un tema “d’aquí no” sinó “d’així no””, afirmen des de l’associació.
Davant d’aquest despropòsit Terra Alta Viva emplaça a Ajuntaments, organitzacions agràries i ciutadania a blindar els seus termes municipals, a defensar el patrimoni i alçar la veu per demanar un futur digne, just i de consens per al nostre territori. I sobretot, exigeix a les administracions i els representants polítics una resposta a aquesta pregunta: “Quin és el límit que els territoris rurals haurem de soportar?“
1 comentari
La Terra Alta la formen 12 pobles, potser caldría mirar en k pobles van i k diuen?..