Alfonso Monforte va plantar, juntament amb el seu pare, carrasques que estan produint tòfones. El procés no és senzill i van haver d’estudiar, investigar i anar provant quins eren els mètodes que els funcionaven a ells. En una finca de la carretera de Vilalba, al terme de Gandesa, hi tenen arbres que van plantar al 2005 i que, gairebé deu anys després, van començar a donar els seus fruits. En un dia com avui, Alfonso recorre la finca amb dos dels seus gossos mentre ells oloren i el guien per caçar les tòfones negres.
Les carrasques van ser els arbres escollits per introduir-los la micorriza. Així s’anomena la relació simbiòtica entre un arbre, en este cas la carrasca, i un fong, la tòfona. D’esta manera poden començar a trobar-se tòfones. Quan van iniciar el projecte ‘Terra Alta Tòfones’, Alfonso i el seu pare, Ildefonso, eren els únics interessats en este cultiu a la zona. Els va picar la curiositat arrel d’un reportatge que van veure a la televisió. A més, Ildefonso és de Mosqueruela, zona on se troben tòfones salvatges. Alfonso va posar-se en contacte amb l’empresa que havia vist a la tele i ells van contestar-li que acabaven de comprar una finca a Batea per iniciar un cultiu d’este tipus. Llavors va decidir posar-s’hi ell també, convençut que la terra de la comarca seria bona.
Ha comprovat que és així. La temporada de caçar tòfones va des del quinze de novembre al quinze de març, encara que Alfonso creu que este any s’escurçarà degut a les temperatures tan elevades del darrer estiu i la manca de pluja durant els mesos de calor. El canvi climàtic afecta tots els tipus de cultiu, però estos fongs necessiten fred, tan per créixer com per conservar-se fins que són collits.
Alfonso té companys de faena especials, tres gossos que l’ajuden a trobar les tòfones. És l’única manera de fer-ho, no hi ha cap tecnologia que sigue capaç de fer-ho com ho fan els animals. Els porta a la finca per torns. La Rosita, la més veterana, és una mescla de races. La Lluna és una border collie, activa i amb només dos anys d’edat. Ell les ha ensinistrat, les tracta amb afecte i té cura de no cansar-les gaire. Els dona recompenses i procura que s’ho passen bé mentre treballen, perquè sap que elles són un pilar fonamental del seu projecte.
Quan és temps de caçar-les, Alfonso comercialitza les tòfones amb un comprador gran, que opera a tota Catalunya. A escala més petita en ven als restaurants de Gandesa. Els hi porta el mateix dia que les recull, un plus que els cuiners valoren. A finals de gener i principis de febrer és un temps òptim per a les tòfones, perquè ja estan prou madures per fer esclatar tot el seu aroma. Una olor que pot apreciar-se en la terra dels voltants del fong, però que només Rosita i Lluna saben ubicar amb precisió.