A Tataküa s’hi arriba seguint el camí per pujar al Montsianell. En una finca al terme d’Amposta, una quarentena de famílies poden participar en un procés de criança col·lectiu, com se feia abans. Així ho explica Eva Campomar, una de les impulsores del projecte. Eva és rapitenca i va formar-se en el camp de l’educació per després marxar a fer la volta al món. Tot el que va aprendre ho va portar aquí, a les Terres de l’Ebre, quan se va quedar embarassada i va decidir crear Tataküa. Volia recuperar el fet de créixer amb el suport dels iaios, tiets, amics, veïns… i, per reconstruir esta atmosfera, va crear aliances per oferir una altra manera d’encarar la maternitat i la paternitat.
Este nom significa ‘forn’. Fa referència a l’antic ofici d’Eva a Girona, on s’aixecava de mantinada per amassar pa. Quan va haver de pensar en un nom per al bosc escola, va creure que l’espai seria un lloc on s’hi crearien i courien tot tipus de coses. No s’equivocava.
En període vacacional, oferixen un servei de campus. La resta del curs, els infants venen fins a migdia. Poden assistir-hi nadons des dels sis o set mesos fins als sis anys, quan és obligatori que els xiquets comencen l’educació primària. Les famílies són benvingudes a quedar-se a la finca, observar els seus fills i ser part del procés de l’aprenentatge. Tothom qui treballa a Tataküa té formació educativa i és part de les decisions que s’hi prenen, de manera assembleària.
Els nens també seguixen esta dinàmica. Són lliures per adaptar-se al clima i a les necessitats de cada dia, poden jugar en qualsevol dels espais disponibles, que inclouen un teatre fet amb palets, casetes als arbres, la tirolina, un racó musical… La seua imaginació és la font de creació de Tataküa i poden decidir com interactuen entre ells, com juguen i com aprenen. Al matí, després d’una estona per estirar les cames, menjar alguna cosa si tenen gana o començar els jocs, se reunixen tots en un cercle. És l’assemblea de bon dia. Aquí poden debatre, expressar com se senten i aprenen a respectar les opinions i els sentiments dels altres companys. Segons Eva, una de les coses més interessants és veure com cada nen decidix quins passos seguir, quan s’obre davant del grup, en quines situacions se sent còmode o no… l’autoconeixença és vital al bosc escola.
Els menuts aprenen a conviure amb el medi que els rodeja. Reconeixen els elements naturals que observen cada dia. Les plantes, els insectes, el vent i la pluja formen part de la seua vida quotidiana. Saben el nom dels animalons que els visiten i les excursions a les muntanya són normals. Reconeixen la fauna i la flora típiques de l’Ebre, i les incorporen com una part de la seua identitat.
Les docents pensen que, si coneixen bé tot allò que els envolta, podran convertir-se en adults ecològicament responsables. No tenen la possibilitat de fer ús de la xarxa elèctrica i, des de Tataküa, volen repensar les necessitats reals de les persones. Creuen que amb menys recursos que malmeten el medi ambient també es pot crear comfort.
Tataküa vol aportar valors al territori. Eva vol que el bosc escola sigue un referent. És l’únic espai a les comarques del sud que oferix una educació d’este tipus, que prioritza com se senten els infants en cada moment, la connexió amb ells mateixos i aspectes tradicionalment dixats de banda a les aules, com la psicomotricitat o els processos creatius. També volen que totes les famílies tinguen la opció de descobrir este mètode de criança, col·laborant amb l’Ajuntament d’Amposta perquè tots els xiquets puguen accedir-hi. Participen en diverses iniciatives del territori i busquen crear sinergies amb entitats amb qui compartixquen ideals.
El que més sobta de Tataküa és la calma que s’hi respira. Eva Campomar explica que sí que, de tant en tant, hi ha explosions de sentiments i se sent algú que crida, plora o se sorprèn. Tot i això, este relax contrasta amb el xivarri que podria sentir-se en horari de pati en una escola tradicional. Tots els que participen d’este projecte tenen clar que la vida també passa més enllà de quatre parets i que, entre arbres i moixons, se pot seguir aprenent.
1 comentari
Hola Tataküa
El vostre projecte d’escola m’agrada molt, els nens aprenen amb contacte amb la natura i això fa que aprenguin a estimar la Terra i a cuidar-la ja que és el seu futur i tanta falta que li fa.
Felicitats per la vostre iniciativa!!!
Molt contenta de que tindreu el meu net Pep amb vosaltres ben aviat.