per Marta Sans
El món, des de sempre, ha estat dividit en dos bàndols: opressors i oprimits. Ha estat així des del començament, d’ençà que érem esclaus i pertanyíem als nostres amos. És així a tots els nivells, quant a poble, ciutat o país. La situació, però, ha anat millorant a cada passa que la història ha fet, i no precisament perquè els opressors hagen cedit els seus privilegis, sinó perquè els oprimits s’han organitzat i no han desistit en la seua lluita. Han estudiat el món i el sistema per poder transformar-lo. La lluita feminista també és una lluita de classes i nosaltres, les dones treballadores, tenim doble opressió: d’una banda, per ser dones, i de l’altra, per ser treballadores d’un sistema capitalista al servei de les elits. Els drets de les dones i les classes oprimides han sigut a poc a poc conquerits pels moviments populars i la lluita social. Malauradament, de la mateixa manera que els drets han estat conquerits, també es podran perdre.
Avui, a l’any 2023, veiem com encara hi ha una gran part del poder polític, liderat i controlat per l’extrema dreta, que no vol que estos drets siguen guanyats. Els poders d’esquerra els compren el discurs, fan el joc, cedeixen a les seues demandes. Sense anar més lluny, hem vist les lluites aferrissades al Congreso i als mitjans en l’aprovació en els darrers mesos de tres lleis claus per al moviment feminista: les popularment conegudes com Llei de l’avortament, Llei trans i la Llei del només sí és sí. Totes tres han estat durament qüestionades i menystingudes per l’extrema dreta, algunes fins i tot esmenades, cosa que també ha comportat una guerra mediàtica. I per què? El moviment feminista ho portem dient des de fa molt temps: els drets sexuals i reproductius són essencials pel garant real dels drets humans i per a la transformació social del sistema, i per això són atacats tan durament per l’extrema dreta, i capitalitzats per les polítiques continuistes del govern.
Enguany, Assemblea Vaga Feminista tornem a sortir al carrer per reivindicar que sense feminisme no hi ha futur. Perquè el feminisme és un moviment que ens inclou a totes les persones, i només si l’abordem col·lectivament podrem combatre el patriarcat, el capital i l’extrema dreta. La lluita social i l’autoorganització és el camí per posar les persones al centre i no al servei de les grans empreses i dels bancs. Defensem i exigim serveis públics de qualitat, drets per a totes i sobretot el desplegament de lleis amb totes les garanties. Només en la lluita social i la discrepància política davant dels partits tradicionals aconseguirem que el canvi siga transformador. És una prioritat que el feminisme siga una lluita on totes les persones puguem combatre juntes per construir un projecte polític que afronte amb èxit a l’emergència de l’extrema dreta, que ens vol fer retrocedir en la conquista dels nostres drets.
Sense futur no hi ha feminisme. Visca la lluita!
