Des de l’antiguitat, els rituals i celebracions lligades als difunts han estat presents en les tradicions dels territoris. A la península Ibèrica s’han celebrat múltiples festivitats des de l’època dels pobles celtes i ibers.
A la Catalunya medieval, i no amb motiu del que avui es coneix com la festa de Halloween, era costum buidar naps i, posteriorment, carabasses, per posar-hi una espelma al seu interior en memòria dels familiars difunts. A esta tradició se li deia vulgarment «fer la por», ja que als tubercles se’ls hi tallaven cares cadavèriques i s’exposaven als marges dels camins o a fora o dins de les cases. L’objectiu era passar desapercebuts, perquè així la nit del 31 d’octubre, que és quan les ànimes sortien del cementeri no poguessen entrar a les cases.
El Samhain (nom gaèlic de Samuín, Déus dels Morts) era la festa celebrada pels celtes, que marcava el final de les collites i l’inici de l’hivern i d’una època fosca. Per ells, el foc era sagrat i, a més del ritual de les carabasses i els naps, cap a l’any 500 aC, feien una gran festa. Totes les famílies apagaven les llars de foc de les seues cases i preparaven grans fogueres a les places del poble, on sacrificaven bous i cavalls com a mostra d’obsequi cap als seus difunts i feien un gran àpat per tothom. En acabar, cada família s’emportava la flama de la gran foguera a casa seua per encendre de nou les seues llars de foc, fent així renéixer la llum a les seues cases.
Avui, es continua celebrant a Catalunya la nit de difunts, però d’una manera molt diferent, on s’han perdut gran part d’estes tradicions que recordaven els que ja no hi són. En el context de Samhain, era tradicional menjar moniatos, que duien inclòs el simbolisme d’haver-se desenvolupat a sota terra i gràcies a la foscor i la llum assolien una nova vida, tal com els infants dintre vendre de la mare. D’esta manera, s’entenia que al menjar-los es portava a l’interior als avantpassats. Amb la cristianització, els obsequis van estar substituïts pels panellets i les castanyes, i la nit dels difunts ja no és celebrada com a tal dins del cristianisme, sinó que es recorda els difunts durant el dia de Tots Sants, l’1 de novembre.
La tradició celta va viatjar amb els irlandesos d’origen celta, que es van establir a Nord-amèrica, i amb el temps va evolucionar el nom des de Samhain a Halloween, festa popularitzada i celebrada a escala mundial i molt allunyada del simbolisme que representava.
Samhain, la Castanyada màgica de Campredó
Produccions Cultura Viva, amb el suport de l’Ajuntament de Campredó, van presentar el passat 29 d’octubre el projecte d’esdeveniment “Samhain, la castanyada màgia”, que té com a objectiu donar a conèixer totes estes tradicions quasi oblidades, per tal de tornar-les a gaudir, i recuperar la riquesa d’esta celebració ancestral. La representació va resultar ser tot un èxit, amb totes les entrades venudes i molt bona recepció entre el públic, que va celebrar descobrir els origens de les festivitats actuals.
Es tracta d’una experiència immersiva que conjuga diverses disciplines artístiques, com és la música, la dansa, el teatre, la il·luminació artística, per tal de recrear els diferents costums lligats a la festivitat i fer partícip al públic assistent.
