Salten les llàgrimes, però també les alarmes

per Roger Font

El context polític actual està fent tensar la corda fins arribar a debats inimaginables de lluites que teníem més que guanyades, o al menys això ens pensàvem. Les manifestacions de les darreres setmanes a Madrid, en contra de l’amnistia, han alimentat la contundència amb la que la presidenta de la comunitat central de l’estat vol derogar la llei que reconeix els drets de les persones LGTBI+. I l’anunci arriba acompanyat d’una desastrosa notícia: l’assassinat a punyalades de le reconegude magistrade de Mèxic que fa unes setmanes es feia viral per ser la primera persona de gènere no binari reconeguda per les institucions legislatives mexicanes.

Llegir aquesta notícia als diaris digitals m’ha fet saltar les llàgrimes, però també totes les alertes. Els contexts no són tan diferents si partim de la base que els discursos d’odi avalen a una part de la societat mononeuronal a actuar en contra dels drets humans. No podem retrocedir ni un mil·límetre, ni consentir que cap comunitat autònoma derogui cap llei per atemptar contra la llibertat de les persones i dels drets humans. I menys encara quan l’evolució d’aquesta llei, a la que li queda molt recorregut per continuar creixent i emparant més protecció pel col·lectiu, preserva el reconeixement a la identitat d’una, une o un mateix.

Sentir-se és el primer pas per empoderar-se. Conèixer-se, i reconèixer-se, és el següent. Però és imprescindible tenir un reconeixement social que garanteixi que per sentir-se hem de tenir màxima llibertat en l’expressió dels nostres sentiments, gustos, i expressions (les que no fan mal i només n’entenen d’amor i identitat).

I en tot aquest context, al Govern en funcions o al Govern que entri, exigim el compliment del marc legislatiu estatal per aturar qualsevol retrocés que fiqui en dubte la lluita per una societat diversa. Prou ens ha costat construir-la. Alcem la veu per erradicar idees de ments mononeuronals que mantenen discursos d’odi que destrossen una societat de respecte i diversitat que tan ens està costant desenvolupar.