Leandro Andrés Brincula viu i crea en una casa al camp, a Vinallop. Aquí hi va arribar una mica de rebot, abans de la pandèmia. Va conèixer la seua parella a Argentina, el seu país, a través de l’actuació, un camp que ell experimentava però que s’allunyava del que ell estudia, Arquitectura. Leandro és un apassionat de les construccions, els materials i tot el que poden oferir. Per això, ara que viu a l’Ebre, seguix formant-se en la seua carrera a distància però experimenta amb planxes que troba per treure’n roses.
Al taller hi té tot el que necessita per convertir un bidó antic i rovellat en unes quantes roses amb aparença metàl·lica, que després pinta i encaixa en una base de fusta d’algun arbre de proximitat. Fa tot el procés procurant reutilitzar tot el que empra, des de l’spray fins a les eines. Per mirar de reduir el consum d’energia que utilitza, ha escurçat les tasques de polir, cosa que dona un toc més autèntic a les roses. Leandro vol crear amb la major practicitat, dixant la mínima petjada ecològica possible.
Comença extirpant tires primes de la planxa escollida. Després les talla per aconseguir donar-los forma. Les enrosca i, amb les alicates, procura que el resultat no sigue perfecte del tot, que els pètals tinguen vida pròpia i no semblen produïts en cadena. Els solda per poder treballar-los millor i, per últim, pinta les roses senceres de daurat, roig, blau o lila, i les enganxa a una base que prèviament ha tallat d’una olivera o qualsevol altre arbre típic de la zona.
Leandro Brincula se sorprèn de la quantitat de residus que la gent dixa abandonats. Ell recull els que creu que podrà aprofitar i mira de donar-los una nova vida. A casa seua, rodejat de la seua gossa i els seus gats, pensa en les segones oportunitats que pot donar a fustes, palets, llaunes, bidons, cadires… i treballa els objectes fins que els transforma.
L’aventura de construir roses va iniciar-se en plena pandèmia. Leandro va voler fer-li un regal de Sant Jordi a la seua parella, dues roses entrellaçades amb un cor que les unia per la tija. Ara, quan ne parla, creu l’obra és massa realista, que li falta autenticitat. És el que ha anat provant de trobar durant els dos últims anys, acceptant que el perfeccionisme no sempre dona els millors resultats.
L’any passat va vendre les seues roses en diversos punts a Tortosa i els voltants. Este any hi torna i, a més, accepta encàrrecs a través del seu perfil d’Instagram, on compartix el procés de creació i també ensenya altres productes que va fent durant la resta de l’any. Ha confeccionat mobles a partir de fustes reciclades i ha fet làmpades amb llaunes i ciment, tot sota l’etiqueta de LAB, la marca que ha creat amb les seues inicials.
El proper Sant Jordi serà especial per a Leandro. Ho és per a tothom, el primer d’ençà de la pandèmia, sense restriccions ni mascaretes. Les roses de LAB seguixen disponibles en diversos punts de l’Ebre, com les llibreries La Irreal o La Romàntica, i a través de les xarxes. A més, Leandro explica que viurà el dia amb una il·lusió especial perquè ha estat seleccionat per poder posar una parada a Barcelona, al districte de Ciutat Vella, per mostrar i vendre les seues creacions.
1 comentari
Deja el espíritu en cada cosa que hace,