“El que sempre tenia clar és que m’agradava dibuixar. Ho feia a l’escola, a les classes de plàstica, que eren les meues preferides… ho tenia claríssim. A l’adolescència vaig començar a anar a l’Escola d’Art a fer classes de dibuix, però també vaig canalitzar-ho a través de la fotografia”, conta Rosa Curto Miravalls, docent i artista. El seu pare tenia un estudi fotogràfic a casa i ella, d’alguna manera, va fer seua esta afició heretada i la va mesclar amb el dibuix, la primera disciplina que va cultivar. “Sobretot era fotografia en blanc i negre, que era la que practicava el meu pare. Això suposo que em va educar molt la mirada”.
Esta és la base de l’art de Curto: la pintura i la fotografia, tot i que, al llarg dels anys, ha experimentat i ha jugat amb altres tècniques com el collage. “Actualment, la disciplina que vull treballar és el gravat i les tècniques d’estampació. Estic immersa en l’estampació botànica i els tints naturals, m’interessen molt. Però a mi, d’agradar-me, m’agrada tot. Tan de bo pogués dedicar-me a l’escultura, a la ceràmica, a la joieria…”. L’aprenentatge és una constant a la vida de l’artista. En el seu dia a dia ensenya als alumnes, però té clar que vol seguir formant-se en el camp artístic que sigue.
La perspectiva de gènere i les formes de la natura són els prismes a través dels quals crea. “Les formes vegetals sempre hi són presents, les textures, les ombres projectades… Utilitzo la natura per parlar d’emocions, d’estats d’ànim, per fer crítica sobre la fragilitat del nostre planeta… sempre intento, dins d’este treball íntim, tenir present què vull dir com a dona”. Per aconseguir-ho, cultiva la fotografia tan analògica com digital i la pintura acrílica i, recentment, a l’oli. Sempre posant el focus en el benestar de la Terra, Curto es decanta, quan pot, per materials naturals que li permeten ser respectuosa amb el medi ambient.
Com tants altres artistes, Curto ha de combinar els seus projectes personals amb la seua faena de professora i la de mare de dos xiquetes. Per tant, el temps que dedica a ser creativa és limitat, però ella esgarrapa hores d’on sigue. “El meu procés creatiu pot ser molt llarg, sobretot perquè no tinc molt temps. A nivell pictòric, el procés pot ser més ràpid perquè pot sortir de l’atzar, del joc, de la improvisació… en canvi, en el camp fotogràfic necessito més temps perquè he de fer proves, he de fer les fotos que a posteriori s’han d’imprimir sobre els materials. Crec que sempre començo a partir d’una imatge que se’m genera a la ment i vaig cap a ella, estirant el fil, o pot ser més espontani. Combino estes dos maneres de treballar, que es retroalimenten. De vegades, treballant, com a que ho vomites tot”. I beu de tot el que la rodeja: un llibre, una cançó o una pel·lícula, però el que realment emociona Curto són les imatges. “L’art és tot el que m’emociona. Pot ser un paisatge, una mirada o fins i tot una taca. És una eina potentíssima que tots tenim a l’abast”.
Segurament per esta necessitat d’expressar com veu el món a través dels ulls de dona i amb este prisma de lluita, Curto forma part del col·lectiu de Dones Artistes Rurals, que vol guiar i ajudar les dones artistes que viuen i creen al marge de les ciutats, generant així projectes col·laboratius que puguen enriquir les zones menys urbanes del país.