Els divendres a la tarda, Mas de Barberans és el punt de reunió d’artesans, artistes i aprenents de l’art de llatar la pauma. El Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma se troba al mig del poble. És un edifici amb diverses plantes i, des de l’última, les vistes són un privilegi. Aquí, els participants del curs aprenen a cultivar esta tradició en aparent perill d’extinció.
Pepa Subirats está al capdavant del Museu de la Pauma des dels inicis. Originària de Mas de Barberans, recorda veure, des de menuda, com les famílies de clase treballadora del municipi se dedicaven a la llata. Especialment les dones, tot i que els homes participaven en les tasques més físiques, com recollir la materia primera o fer el cordell. Els xiquets també feien accions simples i, al final, se convertia en una tasca coral, en una faena on tothom dixava la seua empremta.
Al taller dels divendres, els participants són variats. N’hi ha que venen d’altres indrets de les Terres de l’Ebre. Alguns ja saben llatar, d’altres encara no han començat. Cadascú té llibertat de creació en tots els sentits, des del disseny i la idea original fins a l’acabat de les peces. Esther fa anys que llata i fa cursos per seguir aprenent. Ara està concentrada en confeccionar un bol fruiter, però ha fet de tot. Explica que només cal coratge i anar consultant les profesores, Magda Armengol i Cinta Subirats, que són llatadores amb molta experiència i sempre tenen solució per a tot. Montse vol fer una làmpada, un projecte que va començar a principis d’any i que té a tothom enamorat.
Aquí hi conviuen diverses generacions. Gent jove que vol mantener la tradició del seu territori i que, a més, ha trobat la manera de produir d’una altra manera, sent responsables amb el medi ambient i valorant la tasca artesanal. També hi ha dones que han llatat des de sempre i que compartixen els seus coneixements. Les dues profesores van d’aquí cap allà mentre llaten o fan cordell.
La importància de la pauma residix en el valor patrimonial que té esta forma d’artesania. Però també és vital la part de sostenibilitat. Als alumnes se’ls proporciona tot el material, fibres vegetals que fa anys van quedar obsoletes amb l’aparició del plàstic i altres productes derivats. El que semblava un avenç ha acabat suposant un gran problema d’acumulació de residus i contaminació. Llatar servix per donar una segona vida a una matèria que surt de la terra.
Els cursos de llata del CDR Museu de la Pauma servixen per reconnectar amb la tradició, donar ales a la creativitat i també per compartir visions i opinions. Tot i que cadascú se dedica a la seua obra, tothom s’ajuda, comenta quines dificultats està tenint i s’interessa pel que fa la resta. És una oportunitat de crear lligams alhora que es treballa amb les mans.