Al terme municipal de Tivenys, a l’Assut, fa vint-i-quatre anys que cada estiu hi arriba un grup d’arqueòlegs del GRESEPIA (Grup de recerca seminari de protohistòria i arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili). Viuen al poble durant unes setmanes i cada matí se traslladen fins al jaciment ibèric per treballar sobre el terreny. Enguany, els arqueòlegs ho fan en dos sectors. El primer, a l’extrem meridional, on l’any 2018 s’hi va trobar una porta monumental i una muralla. El segon, que no s’havia tocat fins ara, permetrà delimitar el jaciment en la seua totalitat.
Segons Jordi Diloli, professor i responsable de l’excavació, el jaciment “és protohistòric i es construeix al segle 7 abans de Crist i acaba al segle 1 abans de Crist. Són 600 anys d’ocupació de poblat ibèric”. La localització era idònia per establir-s’hi degut a l’elevació del terreny, que permet l’observació dels voltants, i la proximitat al riu, que a la seua vegada feia que les terres fossen fèrtils per al conreu. L’Ebre també propiciava l’entrada de productes del Mediterrani a través de les seues aigües.
L’equip que treballa a Tivenys està format pels membres habituals del grup de recerca i també per alumnes dels graus d’Història i Història de l’Arqueologia. En el seu cas, per a molts és la primera experiència en una excavació d’estes característiques, i els servix per entrar en contacte amb el que serà la seua futura professió. A més, este jaciment en concret és únic al conjunt del territori per la gran quantitat de restes descobertes.
Les troballes de l’equip en estes més de dos dècades han estat vitals per entendre la vida al poblat. “Hem trobat restes de productes que venien d’Andalusia, de Sícilia, de Sardenya… i tot arribava en barcos comerciants”. Quan hi van arribar, els romans van cremar diverses construccions per demostrar el seu poder. Això va fer que els arquèolegs hagin pogut recuperar objectes gairebé intactes, que ningú va poder-se endur, com la panòplia d’un guerrer i llances de ferro i fusta.
Al 2018, el grup de recerca va trobar dues estructures fora de la muralla, que semblava que feien les tasques de porta d’entrada al poblat. Ara, Diloli explica que, segurament, se tracta d’un temple que els íbers feien servir per purificar-se o donar les gràcies abans d’entrar a la zona de dins del mur. Hi havia bancs on poder dixar-hi ofrenes i regals.
Per tal que el jaciment ibèric seguixque viu la resta de l’any hi ha habilitats diversos punts amb codis QR que expliquen la història del poblat, la faena dels excavadors i tot el que hi han trobat en estos anys. Estan pensats perquè tothom pugue entendre el passat de la zona sense saber-ne d’arqueologia.
