A Pilar Girbes li van regalar una llavor de cotó blanc ara fa sis anys. Ella se dedicava al món tèxtil, dissenyava motxilles i altres peces de roba amb sa germana. Son sogre, anys enrere, havia cultivat cotó. Entre els anys 50 i 70 del segle passat, al delta de l’Ebre era comú que els pagesos plantessen cotó, tot i que prompte els arrossars van resultar conreus més rentables.
A Sant Jaume d’Enveja, Pilar va decidir recol·lectar diferents tipus de llavors i les va plantar en un terreny on abans la seua família hi cultivava tot tipus de verdures. Tot i els coneixements de la terra que té per tenir cura de les plantes que acabaran fent cotó, ella se definix com una artesana, no com una agricultora.
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09294-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09167-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09153-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09180-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09209-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09278-1024x683.jpg)
El que fa especial el cotó de Pilar és que no està enfocat a la producció. Ella treballa des de la marca ‘Cotó del Delta’ i el seu principal objectiu és divulgar l’art de fer créixer este producte i crear des de zero amb ell. Vendre’l seria un problema, ja que té sis varietats diferents d’esta planta, de la família de l’hibiscus, i se mesclen entre elles. El vent i la proximitat fa que les llavors viatgen i s’acaben creant plantes híbrides que li aporten resultats interessants, com ara mescles de colors.
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09172-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09338-1-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09360-1-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09369-1-1024x683.jpg)
Pilar ha estat autodidacta. A través d’internet i del prova-error ha aconseguit perfeccionar les seues tècniques i fa de tot a partir de cotó: polseres, recipients, rams, brodats, decoracions… Va demanar al seu germà fuster que li confeccionés un ‘fus’, com ella anomena, que li permetés convertir el cotó en fil. També va aprendre a cardar-lo, és a dir, a pentinar-lo per dixar-lo fi i poder-lo agrupar. A les fires s’emporta una filosa que va comprar de segona mà per fer divulgació del seu ofici, i explica que ha d’anar amb compte o els xiquets la toquen de seguida.
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09376-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09388-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09400-1-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09439-1-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09546-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09446-1-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09455-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09480-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09513-1-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09519-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09535-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09555-1-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2022/09/DSC09553-1-1024x683.jpg)
A través de la seua marca, Pilar ha aconseguit viure de la seua passió. Fa tallers, rep grups de gent interessada en el que fa, ensenya a nens dels col·legis de la zona… artesans de tot el país s’han posat en contacte amb ella per interessar-se pel que fa. En una caseta blanca al costat del seu terreny, treballa i crea sense la pressió que li suposaria viure de les vendes del cotó. Aquí s’hi està hores, envoltada del seu art i provant, sobretot, perquè este ha estat el seu procés per aprendre. Diu, “a mi de cotó tot lo que vulguesseu, de lo demés no m’interessa res”.