PERFILS 8M | Núria Pinyes, la primera bombera funcionària de les Terres de l’Ebre

Parla sobre les tasques dels Bombers, la igualtat que ha experimentat dins del cos i ser dona en un ofici tradicionalment d’homes

La intervenció que més ha marcat la bombera ampostina Núria Pinyes va ser un accident entre dos cotxes. Ella estava fent pràctiques perquè havia començat a treballar de bombera voluntària. “Un dia de guàrdia a Amposta vam anar a un accident de trànsit a la carretera nacional. Era una cosa que a mi me feia bastant respecte. Pensava, quan me trobe un accident i hi hagi una persona ferida o algun mort no sé com reaccionaré, fins que no t’hi trobes és difícil posar-te en situació. Pensava, potser no servixo per ser bombera”. Un dels conductors va acabar morint in situ i l’altre va poder ser traslladat a l’hospital. “Aquell dia vaig veure que sí, que podia ser bombera, que era la meua professió. Que era capaç de fer-ho i, a més, m’agradava”.

Pinyes mai s’havia plantejat ser bombera. De fet, ella va estudiar Filologia Catalana per ser professora. Quan va descobrir que este camí no la motivava, va treballar a diferents llocs i va viatjar pel món, fins que son pare li va donar la idea de ser bombera. Ella va quedar-se parada perquè no havia contemplat mai esta opció, tot i que tenia coneguts que s’hi dedicaven. El seu amor per l’esport i la muntanya la van acabar d’empènyer per preparar-se per a unes oposicions. “Vaig començar sent bombera voluntària a Horta de Sant Joan. Després vaig aconseguir entrar com a personal laboral a l’Equip de Protecció Activa Forestal, que són bombers forestals i fan tasques de manteniment, de prevenció, gestió i també extinció. Allà va ser quan vaig entrar a treballar al parc de Tremp”. Tremp s’ha convertit en la seua segona casa. Quan va aprovar les oposicions i va convertir-se en la primera bombera funcionària ebrenca, va escollir este destí, on residix actualment.

El cos de Bombers ha estat format, tradicionalment, per homes des de la seua posada en marxa. Este tipus de faenes físiques, arriscades i amb un alt grau de perillositat se seguixen associant a la masculinitat. Núria explica que, en el seu cas, no ha patit masclisme ni en els anys formatius ni dins del cos, ja fent tasques juntament amb els companys. “Si m’he trobat en alguna situació discriminatòria ha sigut de manera puntual, no és generalitzat. Al contrari. Si que és veritat que destaques. Si ets l’única noia de la classe, qualsevol cosa que fas se veu més”. Posa en valor la tasca dels formadors, que durant els anys d’aprenentatge l’han tractat de la mateixa manera que als altres aspirants.

Sí que és evident la manca de dones al cos. “Quan jo opositava, era l’única dona de les Terres de l’Ebre. Alguna vegada coincidia amb una noia de Castelló, però n’hi ha molt poques. Jo me rodejava sobretot d’homes. A l’escola, la meua ha sigut la promoció en la que han entrat més dones, ne vam ser dinou. A classe jo igualment estava sola, però hi havia classes on ja n’eren dos. Allí sí que vam fer grupet i ens ajuntàvem bastant”. Pinyes parla de que esta dinàmica ja està canviant, i cada cop li escriuen més dones interessades en dedicar-se a esta faena.