Per Vanessa Esteller, psicòloga i creadora de l’Aixopluc, centre d’intervenció infanto-juvenil
Cada dia hauríem de recordar tots els trastorns que des que naixem poden estar presents. Però aprofitant que el 2 d’abril és el dia de la conscienciació de l’autisme, i que cada any d’una manera o altra hi participo, avui hi voldria dedicar unes paraules.
El trastorn de l’espectre autista és un trastorn del neurodesenvolupament que es caracteritza per dificultats en la comunicació i relació; dificultats en la flexibilitat del comportament i pensament.
No obstant això, per a una professional que treballa amb ells dia a dia, és molt més que tot això. Cadascun d’ells, tot i tenir el mateix diagnòstic, són únics, amb els seus propis interessos, capacitats i necessitats. No existeixen dues persones amb TEA iguals. I això, encara a hores d’ara, costa molt d’entendre.
Tot i que cada cop hi ha més consciència social sobre el TEA, vivim en una societat envoltada de creences falses, com que els infants amb autisme no es relacionen i tendeixen a l’aïllament, o que no parlen. Hi ha una desinformació tan gran, que acaba sent una societat ignorant. Ho dic amb un cert to d’enuig, perquè quan la major part del dia treballes amb persones amb TEA i les seves famílies, t’adones que queda molt camí per fer.
Parlant de les seves famílies, què podem dir de vosaltres? Que sou el pilar fonamental que acompanya i acompanyarà al vostre fill/a en el seu desenvolupament, sou persones essencials i en molts casos el seu motor de vida.
És molt important el diagnòstic precoç per poder afavorir el seu desenvolupament i la seva evolució. A continuació us expliquem els signes d’alerta més habituals en el desenvolupament del trastorn, la qual cosa no significa que no n’hi hagi altres als que també s’ha de parar especial atenció.
Abans dels 12 mesos:
- Poques vegades dirigeix la mirada a les persones conegudes.
- Li costa mostrar anticipació quan el volen agafar en braços.
- Poc interès en jocs interactius sensorials.
A partir dels 12 mesos:
- Menys contacte ocular.
- Li costa respondre al seu nom de forma consistent.
- Per demanar coses, prefereix fer-ho per ell sol, abans que assenyalar.
- No mostra objectes per compartir.
- Poden tenir respostes inusuals davant d’inputs sensorials (auditius, visuals, tàctils, etc)
- Poca imitació espontània.
- Escàs balbuceig comunicatiu.
Entre els 18-24 mesos:
- Dificultats en assenyalar amb el dit per demanar el que ell/a vol.
- Pot haver-hi un retrocés en l’àrea comunicativa o poca evolució en el desenvolupament del llenguatge tant expressiu com comprensiu.
- El joc funcional amb joguines pot ser repetitiu i inusual.
- Joc simbòlic pobre.
- Falta d’interès pels altres nens de la seva mateixa edat.
- Li costa mostrar objectes amb l’única finalitat de compartir.
- Baixa resposta al nom.
- Poques vegades dirigeix la mirada a les persones conegudes.
- Li costa mostrar anticipació quan el volen agafar en braços.
- Poc interès en jocs interactius sensorials.
A partir dels 36 mesos:
- Les dificultats en el llenguatge comencen a compensar-les amb altres formes de comunicació (agafar de la mà a l’adult per aconseguir el que l’infant vol)
- Poden aparèixer ecolàlies o l’ús del llenguatge és repetitiu o amb una entonació anormal.
- La capacitat d’imitació es veu afectada.
- Poca resposta social (dificultat en compartir somriures o plaer).
- Alteracions pel que fa a les activitats diàries com les rutines o la resistència als canvis.
- Dificultats en la flexibilitat cognitiva.
- Poden aparèixer, inclús abans, estereotípies o manierismes motors.
- Resposta inusual al dolor.
En molts casos, la simptomatologia presentada és tan lleu que, sobretot amb les dones, passa desapercebut i s’acaba detectant a posteriori. Per això és molt important la formació global del trastorn per poder detectar a temps tots aquells casos on han passat molts anys sense saber què estava passant.
No voldria acabar sense reivindicar una de les paraules que més ens acompanya en aquest diagnòstic: INCLUSIÓ. Que bonica sones i que poc real ets.
No hi ha recursos econòmics suficients per dur a terme el que la mateixa paraula significa. Les escoles, els mestres i professors necessiten ajuda, formació i recursos urgentment.
Les vostres mirades sempre parlen, els vostres gestos sempre expliquen, la vostra manera de veure el món quan estem al vostre costat sempre ens ensenya.