Com ha sigut dur un fill al món en plena crisi per la covid-19?
Poc a poc, els hospitals tornen al ritme pre pandèmic, encara que no poden abaixar la guàrdia. Al Verge de la Cinta de Tortosa se reprenen els parts a l’aigua, que tenen avantatges clares pel que fa al procés del part: permeten a la mare moure’s amb llibertat i fan que el nadó s’estresse menys quan surt de l’úter. És una alternativa que el centre oferix des de l’any 2010 i que, degut a la pandèmia, va desaparèixer el març de l’any passat. Però tal com explica Núria Colomé, coordinadora de les llevadores de l’hospital i responsable del programa dels parts a l’aigua, ja han tingut un naixement a la banyera en els últims dies. A partir d’ara, les futures mares ja poden tornar a sol·licitar-lo.
Colomé diu que ha estat impossible donar esta opció en l’últim any degut al trasllat que van haver de fer a la clínica Terres de l’Ebre durant el mesos més durs de la crisi. Després, la zona de parts d’aigua ha seguit bloquejada per poder donar espai als malalts de covid-19. El Verge de la Cinta va transformar-se en l’hospital ebrenc de referència en tractament de covid-19 i tots els paritoris van passar a ser UCIs. Les llevadores, ginecòlegs, i personal sanitari que pren partit en un part van traslladar-se. “Ningú sabia què passava, no teníem clares les mesures ni com funcionaven els contagis. La gent ho vivia amb temor, quan sortíem d’aquí ens canviàvem de roba i sempre amb les màximes precaucions”.
Tot i la bona voluntat de tots els professionals, per a l’equip que baixava de l’hospital de Tortosa, trobar-se sense els recursos que tenien anteriorment va ser dificultós. “Natros ho tenim tot centralitzat, les monitoritzacions molt controlades… Teníem portes obertes, ficavem cortines perquè no se puguessen veure les pacients, vam haver de tornar a ficar l’orella per sentir el ritme de la freqüència cardíaca fetal de la criatura enlloc de tenir el sistema de monitors centralitzats a través d’una pantalla des d’on veiem com està el bebè… Vam reaprendre el que no fèiem des del 2010, quan vam canviar de sistema”.
El paper de les mares i dels acompanyants va ser clau perquè no regnés el caos. “Les mares van ser molt conscients de cuidar-se. Tenien molt clara la importància de portar la mascareta ben posada, no pensaven només en elles, sinó que tenien al cap que duien un bebè dins seu. Llavors no hi havia cap estudi i no se sabia què podia passar amb una mare o un xiquet contagiat”. Núria Colomé ha destacat la valentia d’estes dones encara que moltes arribaven nervioses perquè havien sentit dir que l’acompanyant no podia entrar al paritori, cosa que no va passar. Encara avui, parixen amb la mascareta posada, igual que els professionals que les assistixen.
De cara a un futur no gaire llunyà, l’equip vol tornar a posar en marxa la cèsarea acompanyada. Se n’havien realitzat cinc quan va arribar el coronavirus i va fer impossible de continuar. Ara, sembla que s’apropa la normalitat i que les opcions de les dones i les seues famílies per parir s’ampliaran a la nostra zona.
