L’escriptora d’Ulldecona plasma la seua experiència personal a través de la Nura, la protagonista del conte
Núria Bosch va començar a escriure el conte Les flors de la Nura ( Mr Momo, 2023) com un exercici de curació personal. El llibre relata les experiències de la Nura, la protagonista, una xiqueta que patix abusos sexuals per part d’un oncle. Està directament inspirat en la infantesa de l’autora, que ha volgut contar el que ella va viure perquè els infants puguen detectar este tipus de conductes i, així, evitar-les.
Per a Bosch, posar paraules al que li havia passat va ser un pas més en la seua recuperació. “Mai se m’havia acudit treure’l a la llum fins que vaig ser mare, fins que vaig tenir el meu xiquet. Se’m van despertar i remoure moltes coses. Quan li explicava el que li havia passat a la Nura, ell sempre em deia que ho volia veure en un conte. Vaig pensar, potser sí”. A partir d’aquí va decidir que compartiria la seua història i, juntament amb l’editorial sevillana Mr Momo, van iniciar el procés de trobar una il·lustradora que fes justícia al conte. “Jo no tenia il·lustrador. Me’n van proposar uns quants, jo només tenia un requisit, veure una sola il·lustració, però que aquell dibuix m’arribés. Que només de veure-la, ja sàpigues què li passa a la Nura. L’única que va aconseguir-ho va ser Patricia Carcelén”.
Els pares sempre avisen que no parlen amb desconeguts, però l’enemic el tenim a casa.
Núria Bosch, escriptora.
Les flors de la Nura és un llibre ple de picades d’ullet a la vida de l’escriptora. “El títol el tenia molt clar perquè jo odiava les flors, odiava les ipomees perquè un dels episodis més greus que em van passar va ser en un camp d’ipomees. Veure aquelles flors em portava a recordar coses horribles. Però després, amb molt de treball psicològic i personal, he vist que vaig ser valenta de fer un crit i sortir corrents d’allà.La meua transformació també va ser l’amor que vaig tornar a tenir a les flors. Ara les miro i penso, ostres, vaig ser valenta”. En el cas del nom de la protagonista, la Nura, és una mescla entre el seu nom i el de sa germana, que també va patir abusos per part del mateix familiar.
L’objectiu del relat és que els xiquets sàpiguen enfrontar-se a possibles situacions d’abusos, però Bosch també llença un missatge als pares: “És necessària una educació afectivosexual des de ben menudets, ensenyar-los a tenir respecte cap al seu propi cos, el que està bé i el que està malament. Això ha d’anar així a les famílies i a l’escola. I que els adults no dubten mai de la paraula d’un xiquet. Si un infant els conta una cosa així, que tinguen present que els xiquets no tenen la capacitat d’inventar-se coses que desconeixen. Si ho explica, és perquè li ha passat. I que es trenquen els tabús, que la majoria dels abusadors estan al nostre voltant. Els pares sempre avisen que no parlen amb desconeguts, però l’enemic el tenim a casa”.
