Montserrat Gasparín és llevadora a l’Hospital Tortosa Verge de la Cinta, cofundadora de Treematernity S.L i coinventora de BELTY, uns cinturons obstètrics d’un sol ús per a embarassades. Fa més de dos anys va fer un pas més en la seua carrera professional, creant Batecs, un espai situat a La Ràpita on s’atenen a dones i famílies senceres. L’objectiu és incidir en l’àmbit social com el de la maternitat, en l’atenció integral durant el cicle vital de la dona en totes les seues fases, prestar atenció al nounat i/o educar i divulgar per tenir una bona salut sexual i reproductiva.
Com naix el projecte de Batecs?
Per a mi Batecs és un projecte madurat durant molts anys com a llevadora. He treballat tant a la sala de parts acompanyant naixements com a l’atenció primària atenent a dones al llarg del seu cicle vital, però en especial embarassades. Des de sempre he estat molt conscient que hi ha algunes mancances, no perquè no es vulguen fer, sinó perquè no tenen espai en un centre de salut, com pot ser l’acompanyament amb família al cicle menstrual o l’atenció a la diversitat en molts aspectes, com per exemple en l’embaràs. Així que Batecs és un projecte que naix des de les necessitats que jo detecto a la població, però també des d’una necessitat que jo tinc d’oferir coses que sé i que penso que poden anar molt bé a la població.
Quin és el públic de Batecs?
Són especialment dones en totes les seues etapes vitals, des de la menarquia, que és la primera menstruació. Dones que no coneixen el seu cicle menstrual, d’altres que busquen fertilitat, dones embarassades, amb menopausa, amb disfuncions sexuals, o bé que volen millorar l’autoconeixement en la sexualitat. Per exemple, fa poc vaig visitar una dona que tenia gairebé vuitanta anys i que havia enviudat feia molts anys i havia aparcat la sexualitat i ara volia reprendre esta sexualitat perquè havia conegut una persona i necessitava una mica d’ajuda. Vull dir que tot i que s’haja acabat un cicle vital com la menopausa, la sexualitat pot estar present fins al final dels nostres dies, i esta part també és Batecs. També tenen un espai les famílies, ja que molts tallers que faig de criança els encaro a les famílies. Igualment estan inclosos els iaios, que molts cops són els cuidadors principals.
Les llevadores teniu un paper rellevant durant tot el transcurs de la vida d’una persona, siga home o dona. Una part de la vostra feina és l’educació afectiva i sexual. A partir de quina edat consideres que s’ha d’iniciar?
Penso que el millor moment per començar a impartir esta educació psicoafectiva en l’àmbit sexual ja és a la infància, i no només a l’escola, sinó també a casa. Se n’ha de parlar d’una forma més oberta i diàfana, donant peu a què es puga parlar d’identitat de gènere, d’orientació sexual. També cal enderrocar tabús del cicle menstrual, de la sexualitat, la satisfacció, etc. S’ha de començar de molt a baix i s’ha de formar a les famílies perquè puguen acompanyar-los. Parlar amb un adolescent sobre sexualitat no és un “anem a asseure a la taula per parlar de sexualitat”, sinó que és que quan surt un tema de sexualitat a la taula se’n puga parlar amb fluïdesa i naturalitat.
I de quina manera creus que s’ha de dur a terme esta educació?
Penso que els més petits i adolescents haurien de tenir espais educatius durant el curs escolar de manera més cíclica, que formen part del currículum escolar. Si volem fer una bona prevenció sobre abusos sexuals, tenir una bona salut sexual, empoderar les noies amb l’autoconeixement del seu cos, afavorir que tinguem adults sans psicoafectivament o que s’entenga perquè un “no” és “no” hem de començar per aquí.
Consideres que, en general, hi ha un baix coneixement afectiu i sexual?
Penso que tenim molt poca educació en este sentit, i a més és la que continuem transmetent. Això s’ha de canviar, s’ha de tallar i s’han d’obrir portes. Cal tenir en compte que la mitjana d’edat en què es comença a consumir pornografia són els vuit anys, i que es tracta d’una pornografia molt agressiva, molt coitocentrista, normalment molt heterogènica i amb una ombra molt patriarcal. Cal educar als adults perquè puguem acompanyar bé als infants.
També, un cop s’ha gestat un embaràs, feu un exhaustiu acompanyament durant totes les etapes. Últimament, se sent a parlar molt sobre el sòl pelvià o periné. Què és cada cosa?
Últimament, se’n sent a parlar molt perquè fins ara ha estat un gran desconegut. Jo quan faig els tallers de cicle menstrual, que els dirigeixo a famílies i infants, em trobo amb adults que tenen molt de desconeixement sobre l’anatomia femenina i sobre estos cicles. Jo puc ensenyar una maqueta d’un clítoris i veig que de cada deu adults, només dos saben identificar a què correspon aquella maqueta. Això ja diu molt sobre el coneixement que tenim sobre salut femenina, doncs menys sabem sobre el sòl pelvià, també entre els professionals. És sòl pelvià és una musculatura que tenim a dins de la caixa pelviana que sosté els òrgans pelvians. Si estos òrgans no estan situats on toca poden comportar diferents disfuncions, inclús digestives. Cal destacar que el sòl pelvià no el tenen només les dones, sinó que també el tenen els homes, i és un gran desconegut per a ells.
També hi ha accions en un embaràs que poden afectar a la salut del sòl pelvià.
Sí, i tant. Hi ha hagut cops que he atés alguna embarassada que ha llegit o li han recomanat fer Kegels, que són exercicis d’estrènyer la musculatura de la vagina i soltar. El problema que ha tingut després és que s’ha generat un hipertò de la musculatura vaginal, la qual cosa pot dificultar l’expulsió del nadó perquè no poden relaxar la musculatura.
I com s’ha de cuidar?
El sòl pelvià és s’ha de cuidar amb la postura, la competència abdominal, lumbar i la musculatura vaginal. No fer-ho ens pot portar a disfuncions sexuals, urinàries, problemes lumbars, diàstasis, etc. Cal fer una bona derivació a un cirurgià que tinga la competència i cada persona necessita el seu tractament. Un bon aliat és fer un treball d’hipopressius i serà una activitat que ens ajudarà molts cops a compensar esports que estem fent d’impacte.
Fa pocs dies un jutjat del contenciós de Las Palmas de Gran Canaria va fallar que la decisió de part vaginal o cessaria l’ha de prendre la mare, no el metge. Això ha creat certa controvèrsia. Què n’opines?
Per mi és una prioritat que el nadó nasca bé, i crec que s’ha d’arribar a una entesa amb la persona que té els coneixements i està acompanyant en un part. Mentre res surta de la normalitat s’ha de respectar la fisiologia, però quan no és així hem de confiar en els professionals que estan al lloc on hem anat a tenir el nostre fill. No contemplo que cap professional vulga prendre una decisió que no serà bona per a la mare i el bebé. Clar que els pares tenen veu i dret a l’hora de decidir com pot ser un part, però no hem d’oblidar que les coses poden sortir de la normalitat. La violència obstètrica la podem reconvertir en un diàleg en el moment del part.
Batecs és un espai no només per a dones, sinó per a famílies completes. Què poden treballar les famílies al centre?
Exacte, amb les famílies treballem les primeres menstruacions; fem tallers de sexualitat per als més petits, ja que els nens són uns grans desconeguts; també en fem per adolescents, amb una visió molt oberta d’identitat, gènere i orientació. La meua funció és aplanar-los el camí en perquè tinguen la màxima seguretat en la seua sexualitat i assegurar-me que siga satisfactòria. També tenim espais de criança, d’alimentació complementària, massatge infantils, accidents infantils, tallers en família, en parelles. A més, tenim un espai de mares i nadons, anomenat Koala, on també venen pares i iaios, si ho desitgen. Tot plegat, es tracta d’un espai obert per a moltes edats i molts moments.