Alba Boyer va fundar la seua pròpia empresa just abans de la pandèmia, a finals del 2019. Al juliol va donar-se d’alta d’autònoms i a finals d’any va saber que estava embarassada. De fet, tot estava planejat: Boyer havia treballat anteriorment com a dissenyadora gràfica en una empresa i havia plegat en preguntar-se de quina manera volia ser mare. “Vaig veure una companya que arribava a treballar a ple estiu, amb tota la calor, a punt de parir, amb una panxa enorme. Vaig pensar, jo no vull això”.
Com a emprenedora, Alba Boyer se dedica al disseny gràfic i està especialitzada en branding estratègicoemocional i packaging gourmet. Durant l’embaràs va dedicar-se a posar en funcionament l’empresa, a contactar amb els possibles clients i a pensar en quins valors volia tramsetre amb el projecte. Però la maternitat és diferent per a cada persona, i va trobar-se que el seu bebè tenia problemes amb la lactància i ella tenia molèsties importants als pits. Tot i les dificultats, no hi volia renunciar, i va postposar el seu negoci per tal d’atendre el seu fill de la manera que va creure convenient. “Ser mare i treballar per a altres és una lluita constant a nivell social pel temps de baixa que et donen, els horaris que has de complir, la rigidesa que t’imposen…”. Per a ella, ser mare d’un xiquet i d’una empresa alhora, li va donar l’oportunitat de crear el seu propi camí professional i de donar-li l’atenció que necessitava al seu fill. “Això sí, vaig prescindir d’una part econòmica important perquè em vaig voler dedicar al meu bebè. A canvi del temps que li dediques al teu fill no només no cobres, sinó que seguixes pagant una quota mensual”.
A partir del primer any del xiquet, el negoci va començar a anar cap amunt. Boyer va trobar els primers clients, que va conservar mentre feia malabars per cuidar son fill mentre treballava des de casa, al Perelló. “Vaig començar fent una mitja jornada. Aquell primer any va ser tranquil, anava construïnt la identitat del negoci. Quan va començar a anar realment bé va ser al cap d’un altre any. Jo ja havia agafat força, uns clients m’havien portar a uns altres, em sortien els números… la cosa rutllava. I em vaig tornar a quedar embarassada”. I este segon embaràs va ser, físicament, molt més exigent que el primer. “Aquí vaig tenir angoixa, vaig saber què era ser mare i emprenedora”. A la pressió de tenir cura d’un nen petit i de cuidar-se per al que estava de camí, se li van sumar les angoixes d’haver d’arribar a tot i no fallar als clients.
Ser mare i treballar per a altres és una lluita constant.
Alba Boyer, empresària emprenedora.
Alba Boyer posa en valor tenir la família a prop i disposada a ajudar-la a cuidar els fills. També la seguretat d’una economia compartida amb una parella que té faena estable, un privilegi que moltes mares solteres no tenen. En l’actualitat, l’empresària treballa a la seua antiga habitació, a la casa familiar, i la filla de mesos l’acompanya cada dia. La seua fixació ha sigut la lactància, una pràctica que, segurament, no hagués pogut dur a terme si no hagués sigut autònoma. “Ma mare cuida la xiqueta, està per ella, i quan me necessita, li dono el pit. Perquè si la dixés a la llar d’infants, m’hauria de treure la llet. Això o abandones la lactància, que és una cosa que jo no volia fer. Soc una mare pro lactància, vaig lluitar la primera i per això vaig poder fer la segona. Si no hagués sigut autònoma per gestionar el meu temps, no ho hagués pogut fer”.
La decisió que va prendre aquell estiu del 2019 li ha donat el temps i l’espai per viure la maternitat de la manera que ella volia. Però també sap que ha hagut de renunciar a ingressos econòmics importants i a un creixement més ràpid del seu negoci. “Si no treballes no ingresses, al contrari, en el meu cas, pagues. I és un procés dur, és cansat. La paraula és cansament. Recordo quan encara estava a l’empresa, tota l’energia que tenia per a emprendre, tot aquell empoderament, he vist com se frenava cada certs mesos pels naixements. I quan tot va una mica millor, torna a començar. No he pogut escalar com m’agradaria perquè hi ha hagut moments en què no he buscat més clients, o no he volgut que ningú parlés de mi per no haver de dir que no”.
Equilibri. Potser esta és la paraula clau per ser mare i emprenedora alhora. Segons Boyer, costa de trobar. Ella se desperta cada nit diverses vegades, pensant en tot el que ha de fer, en l’estrés del dia a dia. Però no tornaria enrere. “Fa poc me van oferir una plaça de professora de disseny gràfic en un institut. Vaig dir que no perquè jo vull tornar a ser mare i no vull passar-me vuit hores tancada, encara que em paguen un bon sou. Ha de ser una balança entre l’economia i el benestar personal”.