Lo Parlar Tortosí: la divulgació de lo nostre parlar a les xarxes

Parlem amb el creador del compte de Twitter que reivindica el vocabulari del sud

Oriol Pérez té 18 anys. El seu interès per la llengua és recent: fa menys d’un any que va plantejar-se en quina situació lingüística vivim els habitants de les Terres de l’Ebre, gràcies al seu professor de català de l’institut. “Em vaig adonar que volia saber-ne més coses, de la llengua, de per què diem una cosa o una altra, si és un castellanisme o només s’assembla al castellà i prou, d’on surt la ‘n’ de ‘per n’això’ o ‘a n’este’, com es dèien abans segons quins mots, etc”.

I arran d’esta curiositat va nàixer a les xarxes ‘Lo Parlar Tortosí‘, el perfil de Twitter que compta amb gairebé 2.000 seguidors i on Pérez analitza i explica trets característics de la parla ebrenca mitjançant mapes i altres eines de divulgació. Tot i que el compte va començar amb la intenció de fer de corrector, de com s’han de dir les coses i com no, Oriol va descartar la idea molt d’hora. “Em vaig adonar que podia resultar perjudicial, si no es deia de la manera adequada. Ara només explico la paraula en concret, parlo del seu origen (a vegades també hi poso algun refrany o similar), opino i, gràcies a l’origen, miro d’argumentar per què no l’hauríem de dir o per quin motiu sí. La informació la solc recollir de l’Atles lingüístic del domini català, diversos diccionaris (DNV, DIEC, DCVB…) i de tesis doctorals que estudien les parles de les comarques de les Terres de Cruïlla. Agafo idees de cada lloc i miro de simplificar-les un xic per fer-ho tot més amè”. De fet, en els cinc mesos de l’arribada de Lo Parlar Tortosí, els mètodes divulgatius han anat canviant en la forma i l’estètica “gràcies, en bona part, a gent que m’ha volgut ajudar”.

Amb esta iniciativa, el creador pretén arribar a tot tipus de públic, no només a qui li interessen la llengua o els dialectes. Explica que per això fa servir estímuls visuals, com els mapes. Li agradaria que gent catalanoparlant d’altres zones del país tingués curiositat pel nostre vocabulari, que sempre ha quedat relegat a un parlar marginat amb poca representació als mitjans de comunicació, inclosos els públics. “Opino, sincerament, que està poc visibilitzat (i en general, tot l’occidental). Si bé l’ebrenc en concret no és un dialecte extremadament poblat, l’occidental representa un gran percentatge dins del català/valencià i no es correspon amb el temps que es pot sentir als mitjans públics. Este fet fa que quan algú que mai ha sentit lo nostre parlar ens sent per primera vegada, s’estranye o se’n riga perquè és diferent, rar o fins i tot ‘un català mal parlat’, cosa totalment errada”.

Esta deixadesa per part de les institucions lingüístiques fa que, molts cops, els parlants del sud acaben veient el catala estàndard com una parla estranya, forània. “Quan algú diu ‘maduixa, aixeta, barret, tovallons’, estes paraules, en les generacions més jóvens (m’hi incloc) a vegades estan vistes com a foranes, com si mai s’hi haguessen dit, quan la realitat és que sí, abans sempre s’havia dit. La gent veu estos mots com si fossen exclusius del català de Barcelona, el català de TV3, ho associen a l’oriental”.

El jove creador, que actualment estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, desmentix que aquí baix parlem un català incorrecte, una manera de pensar que ha calat en generacions anteriors. “Hem de tindre clara una cosa: què és parlar bé? Este concepte li ha fet molt de mal, al català, durant les últimes dècades. Hauríem de parlar millor de ‘genuí’, i parlar més ‘genuïnament’ o menys, i no pitjor o millor. És igual de genuí dir ‘istiu’, ‘allavons’, ‘ane-mô-ne’ que ‘estiu’, llavors’ i ‘anem-nos-en’? Per a mi, més i tot. Aposto pel català col·loquial, pel de tota la vida. Si bé en mitjans seriosos i en llengua escrita el col·loquialisme no hauria de predominar, pel que fa a la resta, sí”. Per a Pérez, sí que hi ha deixos que provenen del castellà o l’aragonès que atribuïx al poc contacte que ha tingut l’Ebre amb altres regions catalanes, “però no és pitjor. Pitjor és no parlar català”.