Jordi Clua és pagés i pertany a Terra Alta Viva, associació que pretén aturar la massificació eòlica a la comarca. És un dels afectats pel foc de Corbera d’Ebre de la setmana passada, que va coincidir amb l’episodi de l’onada de calor a l’Ebre. L’incendi va començar dimecres passat i va cremar unes 400 hectàrees en dos dies. Els focs simultanis que hi havia arreu de Catalunya van forçar el Govern a declarar el nivell de mobilització 2, que obligava tots els bombers a presentar-se als parcs, sempre i quan hi hagués vehicles suficients per a treballar.
Clua va desplaçar-se al lloc dels fets quan va saber que hi havia un foc, a la zona dels Ginestrets. Explica que va trobar-se amb coneguts de Vilalba dels Arcs, però que els Mossos d’Esquadra van demanar-los que baixessen cap als pobles després d’una estona sentint com explotaven les bombes de la Guerra Civil. Conta que, mentre ell va ser allà, va sentir unes vint-i-cinc explosions. Eren projectils que havien quedat mig soterrats a les muntanyes des de la Batalla de l’Ebre i que feia vuitanta anys que s’amagaven al sotabosc.
Les 400 hectàrees malmeses han deixat al descobert elements d’un passat arraconat per la malesa i els arbustos. Pous de tir, refugis excavats, trinxeres… elements que són testimonis de l’episodi més sagnant de la Guerra Civil. Jordi Clua, que viu i treballa a Corbera, ara descobrix masos i construccions que no havia pogut observar mai degut a la frondositat de les pinedes. També hi ha restes de les conserves que un dia es van menjar els soldats que van estar per les muntanyes.
El seu tiet, també pagés, s’ha encarregat de col·locar pedres amb informació històrica sobre cada racó per temor que s’oblide el que va passar en estos indrets. És el cas d’un monument que hi havia a la Punta del Cucut en honor a una brigada italiana que va lluitar a la Batalla de l’Ebre, on familiars de diversos soldats havien vingut per mirar de trobar pistes sobre els seus antepassats. Ara, la figura ha quedat calcinada. També un ram de flors artificials que se va clavar a un dels pins.
Les causes de l’incendi encara s’estan investigant, tot i que els Mossos creuen que va poder ser provocat. Clua parla de la falta de protocols d’extinció de focs tenint en compte que a la zona on va començar l’incendi hi ha una línia d’alta tensió i, més amunt, un parc eòlic que també s’ha vist afectat per l’ocorregut ara fa una setmana. Es poden observar diversos aerogeneradors afectats per les flames, amb les ales una mica calcinades.
Sobre les possibles intervencions que podrien fer-se per mantenir net el sotabosc i evitar incendis, l’agricultor creu que la solució no és fàcil ni està a l’abast dels veïns ni els petits pagesos. L’últim pastor de Corbera va deixar l’ofici ja fa vint anys. La majoria de finques enceses tenen propietaris, però no poden fer-se càrrec de la neteja d’una propietat que no dona beneficis econòmics. Moltes d’estes parcel·les estan abandonades perquè no donen rendiment. El problema dels incendis forestals va estretament lligat a la falta de pagesos i de professionals que treballen el camp i el puguen mantenir en bones condicions, fet que evitaria que els focs no cremessen tantes hectàrees. Els conreus treballats i llaurats servixen de barrera natural i eviten que les flames es propaguen sense aturador, com passa ara.