El Casal Rossinyol de Vilalba dels Arcs és el centre neuràlgic de l’agrupació de majorettes del poble, el seu punt de trobada i assaig. És un dels grups d’esta disciplina amb més història de Catalunya. Se va formar l’any 1973 i de manera improvisada, quan un grup de noies va actuar en un festival contra la fam organitzat pels joves de Vilalba. Vestides amb camises roges, faldilles fetes amb llençols i guarnides amb barrets fets de cartolina, les fundadores van iniciar una tradició que ara compleix mig segle.
Sílvia Alcoverro, portaveu del grup actual, explica que diverses generacions de dones han contribuït a seguir amb el projecte. Cada certs anys hi ha un relleu generacional que es dona de manera natural, i xiquetes de set anys conviuen amb noies de vint-i-dos. Les més grans tenen cura de les menudes i els ensenyen els secrets i trucs dels balls, els pals i els pompons. A base de germanor i atenció, les adultes garantixen així que les petites se sentiran còmodes seguint amb la tradició.
L’autogestió és un factor clau en el funcionament de l’agrupació. Cada generació s’encarrega de les seues pròpies coreografies, rols i dinàmiques. Segons Alcoverro, l’èxit també rau en els canvis que han fet que les majorettes s’anessen adaptant a cada època. Els pompons, per exemple, se van introduir amb l’entrada als anys 2000, seguint l’estètica del moment. Abans només se feien servir els pals. La música també prèn una gran importància en la seua essència: per als espectacles d’este estiu, les noies decidixen ballar a ritme de Paquito El Chocolatero o Antes muerta que sencilla, remix de cançons populars que tothom identifica.
En l’acte de celebració dels 50 anys, les majorettes de tots els temps van actuar al Casal Rossinyol. Algunes feia anys que no ballaven, d’altres ho van fer acompanyades de les seues mares i filles. Seguint amb l’aniversari, la formació actual ha encarregat un maillot nou per estrenar-lo per a l’ocasió. Ho van fer el dia 9 d’agost a la cercavila de les festes majors, vestides amb un conjunt dissenyat per elles mateixes.
Paral·lelament, està oberta al públic una exposició de fotos antigues acompanyades de textos que conten la història de les majorettes. S’hi pot admirar la vestimenta de totes les èpoques, banderes, programes de festes antics i fins i tot bitllets d’autobús que feien servir per desplaçar-se a altres poblacions a realitzar els primes espectacles. Per a les dones de Vilalba, pertànyer al grup de majorettes és una satisfacció, i el reivindiquen com un espai femení que els ha proporcionat llibertat, independència i la possibilitat de veure món rodejades d’amigues.
