Sara Domenech treballa en un pis a Amposta, la ciutat on va créixer. És un espai blanc, amb mobles del mateix color que separen el despatx, la zona d’eines i màquines i la cuina, on mescla i escalfa els elements necessaris per fer joieria. Va marxar del Montsià per estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i, en un primer moment, se va interessar per l’escultura. Prompte va descobrir que fer joies era com fer escultures, però en menut. Des de llavors, ha guanyat premis per les seues creacions, ha dissenyat col·leccions senceres i ha obert la seua botiga a la seua població natal. Ha estat reconeguda amb el Premi Eclat de Mode París per les col·leccions Ingrid i Glit i el Premi Joia i Moda Bijorhca Paris per la col·lecció Lunea, dissenyades per a Joid’art, empresa amb la que treballa habitualment com a dissenyadora.
Domenech va començar venent les seues col·leccions a les joieries de Barcelona. Carregava la seua maleta i mostrava el treball assolit.
El recorregut Amposta/Barcelona li va venir motivat per les ganes d’aprendre i de formar-se en alguna cosa que la motivés. En canvi, el trasllat cap a Amposta va ser gairebé una necessitat. Domenech explica que la seua parella, el Jordi, que ella descriu com l’altra meitat del seu projecte com a artista, passava cada dia pels mateixos carrers per anar i tornar de la faena. Sempre a la mateixa hora, els mateixos locals, les mateixes parets, fins i tot el mateix veí aixecant la persiana. Ho vivia com una espècie de dia de la marmota i, al final, esta rutina els va dur a preguntar-se si haurien de viure sempre així, si això era tot el que la ciutat els podia oferir. Van decidir que volien dixar Barcelona enrere i instal·lar-se al Delta. Van comprar una casa a la capital del Montsià, la van reformar, van obrir la botiga als baixos i van adoptar una gossa, la Coco, que acompanya la Sara al taller cada matí.
La proximitat amb la natura inspira Sara. La connexió que sent amb el delta de l’Ebre i el territori en general li permet ser creativa amb les seues peces i col·leccions. La seua manera d’encarar l’ofici és a través de les històries. Necessita sentir-se connectada amb el que l’envolta per transmetre estes sensacions i sentiments en les joies que crea des de zero. Creu fermament que els relats que explica amb el seu art són els vertaders protagonistes del que fa. Els materials, les tècniques o els processos només l’ajuden a reflectir el que vertaderament la remou: què passa al seu voltant.
En este intent de copsar la realitat, Sara Domenech obre el taller a tothom qui vulgue crear una peça única des de zero. Oferix sessions on els clients pensen, dissenyen i fabriquen una joia amb la seua supervisió i acompanyament. També prepara joies que s’han d’acabar de muntar per descobrir un missatge, pensades per regalar. La seua passió per les històries l’ha dut a dissenyar peces totalment originals, com ara un braçalet-cullera o unes arracades a partir de monedes antigues.
A Sara li passen volant les hores quan treballa al taller. Pot estar-s’hi tot el dia imaginant, esculpint i creant noves joies. Però res de tot això seria possible sense la seua parella sentimental, que alhora és la seua parella professional. Ell l’ha acompanyat durant tots estos anys i ha materialitzat solucions en forma de màquines per tot allò que estava al cap de l’ampostina. Una màquina per estirar el fil, una altra per aplanar-lo, petits invents que fan factible la feina de la joiera.
La nineta dels seus ulls és la botiga, on ven peces acabades i rep amb cita prèvia els clients. La decoració està cuidada al mil·límetre. La restauració del local va durar anys. Les rajoles del terra són tretes d’una antiga masia. L’espill que presidix la part alta de la botiga era propietat del iaio de Sara, que va ser sastre a Amposta. Ella mateixa va restaurar-lo i va voler que estigués present en el moment de començar este projecte, fent una declaració d’intencions dels seus valors. Aquí conviuen l’antiguitat i la modernitat, la tradició i l’avantguarda, i l’art i l’artesania, que ha fusionat per innovar des del lloc que la va veure nàixer.
