A principis d’abril és bona època per fer recompte de petits mamífers a la finca de l’Arió que gestiona l’entitat ecologista GEPEC-EdC, a poca distància de la Miliana. Se’n fa càrrec, la manté, la cuida. Això els permet donar faena a persones que treballen al camp, com als podadors o recol·lectors, i mantenir viva una part de l’ànima del territori. A més, fan servir estes terres per estudiar-les i impulsar-hi agricultura ecològica i regenerativa. En comparen l’estat i la productivitat amb finques de la vora que es treballen de manera convencional, i així obtenen resultats extrapolables a tot tipus de cultius.
Esta no és l’unica finca que gestionen ells, i en la majoria dels casos, arrenden les terres que els propietaris no volen o no poden treballar. En molts casos, salven estes petites explotacions de l’abandonament absolut, perquè la falta de relleu generacional ja es fa notar. Una acció que van emprendre per salvar les oliveres monumentals de la zona ha acabat convertint-se en un projecte que vol preservar el patrimoni natural, sí, però també el cultural.
En una de les trampes posades per localitzar petits mamífers, com ratolins de bosc, hi ha una musaranya. Les trampes estan farcides de tonyina i massana per atreure-les a elles o als ratolins. La poma els hidrata enmig de la nit. La tècnica de GEPEC Gemma Domingo, al capdavant del projecte, ensenya la voluntària Aleksandra Khirv a identificar la musaranya en qüestió, una femella en edat reproductora. Khirv és russa i ve de Budapest, on ha estudiat Ciències Ambientals. Ha arribat a Catalunya a través d’Obre’t Ebre, que acull estudiants d’arreu d’Europa i els troba voluntariats en diverses entitats del territori.
Els animals que troben queden registrats. Anoten el seu pes, sexe i estat i els tallen una mica de pèl per poder tornar-los a reconèixer si els tornen a trobar en una trampa. Un cop queden marcats, els alliberen.
‘’El que busquem és la conservació de la natura. Fem accions de millora de la biodiversitat, col·loquem caixes-niu, abeuradors, basses impermeabilitzades, hotels d’insectes, de ratpenats… i fem també els seguiments de fauna, el que ens esteu veient fer ara’’, conta Domingo. També volen que les finques tinguen l’aspecte de sempre, el que han tingut des de fa anys, per això han restaurat arjubs, que son dipòsits naturals d’aigua, o han tornat a aixecar marges i casetes de pedra seca. Ramón Benet és l’encarregat de refer una d’estes construccions aprofitant les pedres d’una caseta d’una finca propera.
‘’Este és un projecte de llarga durada perquè la natura i l’entorn requerixen temps per regenerar-se’’, conclou Domingo. Des de GEPEC-EdC saben que els arbres, la fauna i el sotabosc necessiten mesos, anys i dècades per tornar a la seua pròpia normalitat. Això només és el principi d’un camí respectuós que vol ser pacient amb els seus tempos.
