Raluca Buzura treballa en un petit estudi a Tortosa, amb vistes a l’Ebre. Després de viure a Romania i Barcelona, va venir a l’Ebre per amor. Aquí va reformar una planta baixa sense gairebé llum i molt deteriorada. Explica que va estar rascant parets i bigues una temporada, però que el resultat és magnífic i ara té un espai diàfan i acollidor per poder-hi crear.
Fa joies amb porcellana. Va començar fa uns tretze anys, després d’acabar Belles Arts a la universitat. Se va posar a fer fermalls petits per guanyar-se la vida i els venia a les fires. En un d’estos events, a Bucarest, un dels organitzadors va contactar amb ella i va creure en el seu producte. A partir d’aquí, Raluca va buscar definir el seu estil i millorar cada dia per trobar les peces que la representaven.
La seua relació d’amor amb la porcellana se remonta a quan tenia catorze anys. Sabia que volia dedicar-se a les arts quan fos adulta, però no sabia quina disciplina era l’adequada per a ella. Va apuntar-se a classes de ceràmica perquè el seu grup d’amics hi anava, i el professor va donar-li ales. Va portar-la a una competició a nivell nacional que va guanyar dos anys consecutius i que li va permetre entrar a la universitat sense necessitat de passar cap examen previ. Un cop a dins, va intentar formar-se en el disseny d’interiors, una disciplina que li cridava l’atenció, però que no li va acabar d’agradar. No hi va connectar. Va confirmar que la seua passió era treballar la porcellana.
Tot i que el seu estil ha evolucionat en els tretze anys que porta dedicant-s’hi, la seua joieria sempre ha volgut abarcar conceptes molt amplis i que signifiquen alguna cosa per a l’artista. Una de les seues col·leccions, ‘Ella’, honora la feminitat i el cos de la dona, amb tons delicats rosa que imiten les parts del cos de les dones. Amb el color blau en va crear una altra on posava de manifest la seua preocupació per l’ecosistema marí i la seua fragilitat.
La natura és una part important del seu procés d’inspiració i creació. Raluca parla de la gran sort que té de viure a Tortosa, entre el delta de l’Ebre i els Ports, rodejada de natura i estímuls que la sorprenen cada dia.
Tot i que per a ella, les vendes no són la part central de la seua faena, l’artista treballa amb galeries d’arreu del món i viatja per diversos països on participa en fires. Parla també de l’interès dels ebrencs en la seua joieria, de les persones que s’acosten al seu estudi per preguntar per les seues creacions. A Barcelona, on vivia abans, era més costós arribar a la gent i fer-se un espai al panorama artístic. Des que s’ha establert aquí, li ha passat el contrari: la tranquil·litat que li oferix la ciutat li ha permès seguir creixent. De fet, l’empresa Lladró, puntera en productes de porcellana i reconeguda mundialment, li ha demanat que dissenye una col·lecció sencera.
La seua manera d’acabar les peces és única: Buzura explica que cus el material a una pell artificial que permet que la joia s’ajuste al cos. Vol evitar també que la gelor de la porcellana sigue incòmoda per a qui la porta. Treballa tant moldejant el material amb les mans com amb l’ajuda de motlles de guix que ella mateixa dissenya.
Raluca Buzura reivindica el paper dels artesans i els joiers. De les moltes peces que té disponibles, n’hi ha algunes que compten amb més d’un centenar de peces, unides una a una, cosides, esmaltades i acabades. Diu que produïx de pressa i amb una porcellana líquida que fa portar des de Romania, que s’asseca en un temps rècord i li permet anar per faena. S’encarrega de la promoció, els contactes, la fotografia i la promoció de la seua marca, i gaudix del procés perquè és capaç de fer-lo tota sola, en els seus propis tempos i termes.