La pedagoga Marta Lamote remarca la importància de la imitació i els referents adults
El passat maig saltaven les alertes en l’àmbit educatiu pel baix nivell registrat a Catalunya en comprensió lectora a 4t de primària. Només Ceuta i Melilla registraven dades pitjors en este àmbit. El Departament d’Educació va declarar que els resultats no els sorprenien, ja que els de les competències bàsiques ja ho auguraven. Preocupava també el descens del percentatge d’alumnes amb nivell alt i l’augment dels de nivell baix i intermedi.
“Si un xiquet no veu mai un adult de referència llegint, difícilment agafarà un llibre”.
En resposta a estos fets, al juliol s’anunciava el Pla nacional del llibre i la lectura per fomentar l’hàbit lector i contribuir a l’increment dels índexs de lectura, especialment en català. De totes les accions per millorar l’índex de lectura entre els infants, la consellera d’Educació, Natàlia Garriga, va destacar el Pla de Millora de les Biblioteques Escolars de Catalunya. L’objectiu final és que més del 80% dels centres educatius del país tinguen biblioteques escolars (ara són un 56%) el 2030.
Què s’ha de fer perquè els xiquets i adolescents tinguen un interès real pels llibres? La vocal a les Terres de l’Ebre del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, Marta Lamote de Grignon Aranda, remarca que la imitació és gairebé l’única eina útil. “Sobretot en els mesos que no van a l’escola, com en les vacances d’estiu, haurien de ser els pares els qui haurien d’apropar la lectura als fills. Els hàbits se creen amb modelatge. Si un xiquet no veu mai un adult de referència llegint, difícilment agafarà un llibre”. És important també l’acompanyament. “Enviar un xiquet a llegir no és una bona opció. Dir-li de llegir junts o fer algun joc que implique fer-ho afavorirà que ell s’acoste a la lectura, també en època de vacances”.
Les pantalles i com han canviat el llenguatge de la societat en pocs anys és un tema que desperta l’interès de logopedes, pedagogs i experts del llenguatge. En un article en este mateix mitjà, el Col·legi de Logopedes de Catalunya constatava una davallada del vocabulari i les capacitats d’expressió dels infants, encara que la recera sobre este tema és poca i no acaba de ser concloent. El que sembla indiscutible és que els smartphones o les tauletes són una font inesgotable d’entreteniment i els llibres no hi poden competir a nivell d’estímuls. Segons Lamote, “la falta de lectura, sobretot quan són més grans, ja adolescents, se nota perquè els estudiants fan faltes d’ortografia, no entenen el que llegeixen, els costa escriure… Moltes de les capacitats cognitives, aquelles que ens ajuden a relacionar-nos amb l’entorn, com la memòria o el llenguatge, se desenvolupen amb la lectura”. Uns problemes que els logopedes també han observat en nens molt exposats a les pantalles.
Per a Marta Lamote és important que cada estudiant sàpigue identificar els seus interessos i busque lectures relacionades. “Hi ha gent adulta que llegeix còmics i no passa res, no tothom hem de llegir totxos o clàssics. El més important és que la lectura els desperte algun interès. Jo mateixa, quan estudiava, veia molta diferència entre les meues companyes. Hi ha xiquets que tenen una maduresa als 12 que altres no tenen amb 16, i els llibres que consumixen s’han d’adaptar a això”. També destaca el debat al voltant de les lectures obligatòries. “Tot el que vingue imposat des del sistema educatiu se veurà com una imposició, una obligació. I la lectura hauria de ser una cosa completament diferent, els xiquets haurien de saber que llegir és meravellós”.
