El projecte ha estat un dels factors que ha desencallat els pressupostos catalans del 2023
El complex Hard Rock projectat a les immediacions de Port Aventura, als termes de Salou i Vila-seca, ha estat d’actualitat en les últimes setmanes. El desencallament del projecte era un dels requisits pels quals el Partit Socialista de Catalunya ha acabat donant suport als pressupostos del govern d’Esquerra Republicana per a este any 2023. Un cop els dos partits han arribat a un acord, al pacte hi consta que en l’any present s’han de “completar els processos relacionats amb l’inici del projecte del Consorci Recreatiu i Turístic de Salou i Vila-seca”. S’hi inclou també que durant el primer trimestre de l’any s’ha d’aprovar de forma definitiva el Pla de Desenvolupament Urbanístic i que es faran els treballs necessaris per completar el corredor mediterrani al Camp de Tarragona, amb un nou accés ferroviari al port de Tarragona o amb la implantació de l’amplada estàndard entre Castelló i la Boella i al ramal de Tortosa.
L’any 2010 va ser el primer en què se va plantejar la possibilitat d’un macrocomplex d’estes característiques anomenat Eurovegas, on s’hi planificaven casinos, hotels i zones dedicades a l’oci. Dos anys més tard, el projecte canviava de mans i nom i, sota el govern d’Artur Mas, que va donar-hi suport, es projectava el BCN World de la mà de l’empresari Enrique Bañuelos i la seua empresa, Veremonte. L’obertura estava prevista per a l’any 2016, tot i que més d’una dècada després dels primers anuncis, el macrocomplex no s’ha construït i ha canviat de promotors una vegada més.
El 2017, el grup Hard Rock va passar a ser l’únic inversor, que va propiciar un canvi de nom. Plantejaven la construcció d’un macrocasino, dos hotels (es va parlar que un tindria forma de guitarra), una zona comercial amb botigues de luxe i una estructura que permetés celebrar concerts i actes amb un aforament de fins a 15.000 persones. Els terrenys sobre els que se projecta el complex, actualment, són propietat de CaixaBank. Està previst que els compre la Generalitat i després els vengue a Hard Rock, que pagarà en tres terminis.
La plataforma Aturem Hard Rock va presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que els va donar la raó al 2020. La sentència dictava que s’havia d’eliminar una part del Pla Director Urbanístic perquè el projecte es trobava massa a prop de la indústria petroquímica. Va ser el moment en què a Aturem Hard Rock van entrar-hi activistes nous, joves que van prendre el relleu dels qui s’havien posicionat en contra de la iniciativa al 2010. L’actual portaveu, Eloi Redón, és part d’esta segona generació. Explica que ara, perquè el Hard Rock tire endavant, “els promotors han de complir amb la sentència del Pla Director Urbanístic del 2020. Aquí estan ara mateix. Fa un any, al 2021, van aprovar inicialment una proposta de modificació del Pla en el que intentaven complir el que deia la sentència i reorganitzar com s’havia d’ubicar tot plegat. L’aprovació definitiva necessita l’informe favorable dels diferents departaments de la Generalitat, és obligatori que siguin favorables. Com nosaltres vam destapar a l’octubre, el Departament d’Acció Climàtica va fer un informe desfavorable, posaven en dubte qüestions fonamentals del projecte. Ara estan intentant encabir zones verdes sense tocar el sostre hoteler”. Segons la plataforma, en l’informe, el Departament també mostrava la preocupació per l’ús del vehicle privat que s’hauria de fer per arribar fins al complex i per la falta de compensacions ambientals.
Redón parla de les altres raons d‘Aturem Hard Rock per rebutjar el macrocomplex. “Per una banda tenim, òbviament, el tema mediambiental. No només és que estigui projectat al costat de les úniques zones verdes i espais naturals protegits que tenim a la comarca, sinó que anem més enllà. A nivell de recursos, es calcula que l’aigua necessària per al Hard Rock equival a un 20% del transvasament que es fa de l’Ebre cap al Camp de Tarragona. Si hem de consumir tota aquesta aigua, d’on la traurem?”. L’agrupació es mostra preocupada també per la quantitat de llum de la que s’haurà de nodrir el complex. “Hem de trinxar encara més la Ribera d’Ebre amb plaques solars i parcs eòlics per un projecte que es fa a Tarragona? No té sentit”.
Aturem Hard Rock creu que el model econòmic que planteja el macroprojecte no és sostenible per al sud. Els promotors prometen uns 12.000 llocs de treball nous directes i indirectes, encara que des de la plataforma argumenten que este tipus de faena afavorirà la precarietat laboral en una zona on els lloguers han pujat més d’un 20% en els últims anys. Remarquen també que la implantació del que seria el casino més gran d’Europa podria donar lloc a un problema de salut pública relacionat amb la ludopatia.
La portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Susanna Abella, creu que “el projecte representa una sostracció d’aigua de l’Ebre. I qualsevol moviment així perjudica el delta de l’Ebre, sigue més gran o més petit, perquè la suma de moviments petits n’acaben fent un de molt gran”.
Hem de trinxar encara més la Ribera d’Ebre amb plaques solars i parcs eòlics per un projecte que es fa a Tarragona? No té sentit.
Eloi Redón, portaveu de la plataforma Aturem Hard Rock.
El Hard Rock compta amb el suport dels agents econòmics del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, així com dels consistoris de Vila-seca i Salou, la Diputació de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili. Per la seua banda, el Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, és partidari de seguir aposant per un turisme sostenible lligat a l’entorn rural i natural de les comarques ebrenques, sense entrar a valorar el tipus de turisme del Camp de Tarragona.