Nou de cada deu casos de TCA se diagnostiquen a dones
Un estudi d’IDIAPJGol (Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol) publicat al 2022 alertava que els casos de trastorns de conducta alimentària en adolescents s’havien duplicat després del confinament. A través de dades de l’Atenció Primària, se van analitzar els casos de més d’un milió de persones d’entre 10 i 24 anys d’edat. Els investigadors van concloure que hi va haver menys incidència de TCA durant el confinament, però que, en el període juliol 2020 – desembre 2021, els casos entre les noies se van duplicar.
La coordinadora d’Infanto juvenil de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, Anna Belén Castellà, juntament amb la supervisora d’Infermeria del mateix organisme, Lídia Sarrió, expliquen que “esta pujada va ser especialment elevat en noies d’entre 10 i 19 anys, entre les quals la incidència d’aquests diagnòstics va duplicar els valors observats abans del confinament. I, a més, l’increment es va observar en tots els nivells socioeconòmics”. Creuen que, a l’inici del confinament, la saturació del sistema sanitari a causa de la Covid-19 va comportar un “endarreriment en els diagnòstics”, però que la situació d’haver d’estar tancades a casa també va impactar de manera negativa un gran nombre d’adolescents que acabarien desenvolupant un TCA.
“Alguns factors de risc durant el confinament han estat el sedentarisme, la manca d´habilitats per gestionar el malestar, la manca de comunicació intrafamiliar, la sensació de pèrdua de control en el cas de l´anorèxia nerviosa, l’abast a tot tipus d´alimentació en el cas de la bulímia nerviosa, la pressió dels mitjans de comunicació en relació a l’obesitat o l’augment de pes durant la pandèmia”. Les expertes afirmen que l’augment d’hores dedicades a les xarxes socials durant els mesos més restrictius de la pandèmia van afavorir l’aparició d’estos trastorns. Pensen que les adolescents tenen a l’abast un contingut irreal i que, degut a l’edat, no tenen eines per distanciar-se’n o per criticar-lo.
Tot i que es troben casos de nois i homes que patixen trastorns alimentaris, “la incidència té un clar perfil femení: nou de cada deu persones que pateixen aquests trastorns són dones”. En cada diagnòstic s’han de tenir en compte els trets de personalitat de la pacient, com ara la genètica, l’autoexigència, el perfeccionisme o les dificultats per gestionar i expressar l’estrès o l’angoixa. Però per a Castellà i Sarrió, el fet de ser dona és el principal factor de risc per patir un TCA. El sistema de talles actual, la pressió per tenir certa imatge, la cosificació, els perfils homogenis de bellesa que es troben a les xarxes, les crítiques o les modes de cada època són factors socials que afecten les adolescents. De fet, els experts en tendències alerten de la tornada de la primesa extrema a les pasarel·les després d’una dècada on el moviment body positive havia près força. Apunten que l’estàndard de la noia prima típica dels anys 90 (heroin chic) serà el perfil a imitar durant els pròxims anys.
“Pel que fa a les xarxes socials, observem que en els estudis publicats hi ha diferències importants de gènere en quant a l’ús i al contingut de les xarxes i de com impacta en detriment de la salut de les dones adolescents. Un altre factor és la rigidesa d’alguns esports a l’hora de complir dietes i amb un pes determinat, i de l’esforç físic per aconseguir uns objectius. El cos de l’infant i l’adolescent està immers en canvis constants, modificar aquest bioritme pot tenir conseqüències importants en la salut de les persones. D’altra banda, el sistema de talles actuals s’ha anat modificant, això té un impacte directe en les emocions de les persones adolescents en el moment que creuen que el seu valor depèn de si poden cabre en una talla 38, que fa uns anys era una 32”.
Alerten també de la imatge de la dona en la societat i la cosificació que patix. Ja no és un cos “global i íntegre, sinó un producte que pots agafar per parts i anar modificant aquestes peces perquè compleixin amb el model de bellesa dirigit principalment a un públic masculí. Això també impacta en l’ús precoç de la cirurgia estètica, principalment en dones. L’impacte de tots aquests factors en la salut de les dones és colpidor”.