Piñol destaca que “l’imaginari religiós no està reservat a cap grup específic”
L’artista tivenysà Josep Piñol ha emès un comunicat per intentar acabar amb la polèmica de l’obra de La Gran Bacanal, que va tenir lloc el passat dimecres a Tortosa en el marc del Fòrum Cultura i Ruralitats de Tortosa, organitzat pel Ministeri de Cultura. La performance va constar de dos actes. En el primer, Santa Baldana, una imatge fictícia, era la protagonista d’una processó fins al Parc Municipal Teodor González, on el segon acte consistia en un tiberi que volia fer reflexionar sobre l’abundància, els excessos i el buit espiritual que dixen.
Ahir, el Bisbat de Tortosa i les institucions al voltant de la Verge de la Cinta van emetre un comunicat demanant respecte cap a la seua fe, tot i no esmentar l’obra de Piñol directament. Ara, l’artista ha decidit dir-hi la seua amb el següent escrit:
“Tot i no estar obligat a dissertar públicament sobre la intencionalitat artística de la meva obra, he decidit lliurement sortir del meu vot de silenci ateses les circumstàncies i la polèmica que ha generat “La Gran Bacanal”, comissariada per Rosa Cerarols, Pep Espelt i Eduard Finestres, del col·lectiu Konvent. L’obra, fragmentada en dos actes: Santa Baldana i El Miracle, va tenir lloc el passat 5 de juny en el marc del VII Fòrum Cultura i Ruralitats, organitzat pel Ministeri de Cultura a la ciutat de Tortosa.
Abans de començar, voldria recordar que l’imaginari religiós no està reservat a cap grup específic; és una part integral de la nostra identitat i cultura col·lectiva. A través de l’art, els temes religiosos es converteixen en un llenguatge universal que transcendeix fronteres i èpoques, permetent a les persones connectar amb allò diví, sagrat i espiritual de diverses maneres. Aquesta peça no només reflecteix la devoció, sinó també la capacitat humana de reinterpretar i resignificar els símbols religiosos en contextos nous i diversos.
Des del meu baptisme, la iconografia religiosa ha impregnat part del meu imaginari. Al llarg de la meva vida, he estat submergit en un ambient cultural ple de simbolismes sagrats. Així doncs, per a la creació d’aquesta peça, vaig decidir conferir a la modesta baldana una dignitat que transcendeix allò que és mundà. Aquesta elecció va ser el resultat d’una profunda reflexió sobre l’extraordinari poder semàntic i estètic que conté part de la iconografia religiosa, elevant així el significat de la creació a un pla metafísic.
Santa Baldana és un relat, com tots els demés. La creació de Santa Baldana i la veneració que emana d’aquesta són conseqüència d’una voluntat deliberada de fer servir una simbologia universalment acceptada i situar-la en un context actual. Santa Baldana s’inscriu en un registre més proper al relat o la faula que a la burla, ja que no fa referència a res més que no sigui a la veneració d’un element cohesionador erigit com a símbol. La baldana ha unit pobles i comunitats en celebracions, taules i esdeveniments, sense mai tenir com a missió la de dividir. L’enaltiment d’aquest humil aliment es nodreix de recursos històricament integrats a la nostra societat. Santa Baldana ens brinda abundància i cohesió amb una formalització heretada del costumari, del festeig, de la celebració.
He d’afegir també, a diferència del que han notificat alguns mitjans de comunicació, que Santa Baldana sempre ha estat santa, i no verge, fet que estableix d’entrada dos graus de veneració diferents i alhora marca una intencionalitat clara de no ser una “befa” a la Verge de la Cinta. Les dues figures porten símbols a les mans, com és habitual en tantes altres representacions. Cadascuna ofereix allò que és propi de la seva essència: Santa Baldana ens brinda abundància, mentre que la Verge de la Cinta ens concedeix gaudir d’un bon embaràs. On resideix, doncs, el greuge?
A totes les persones que se senten ofeses i consideren que he menyspreat la seva visió de l’espiritualitat i he profanat les seves creences més estimades, els informo que la meva intenció mai ha estat la d’ofendre la seva fe, els seus símbols i tradicions.
Dirigeixo aquest fragment en concret, al Bisbat de Tortosa, la Reial Arxiconfraria i la Cort d’Honor de la Verge de la Cinta. En la seva comunicació, afirmen que sota el vel de l’art s’amaga un enfrontament destinat a soscavar els valors, els símbols i les tradicions de la nostra comunitat. Els convido, amb tota amabilitat, a intercanviar opinions sobre el veritable significat de l’alteració de símbols i tradicions de la nostra comunitat. Personalment, no aconsegueixo percebre aquest desmantellament a l’obra de Santa Baldana.
Tanmateix, agraeixo sincerament les càlides paraules de tots aquells que heu rebut aquesta peça amb afecte.
Tot i això, lamento profundament la controvèrsia generada al voltant de l’obra, que en alguns casos ha estat objecte d’una interpretació que no s’alinea amb la intenció artística que la va inspirar. Així mateix, em sap greu que Santa Baldana hagi eclipsat l’atenció del VII Fòrum de Cultura i Ruralitats celebrat a Tortosa, un esdeveniment que va comptar amb més de 80 intervencions d’interès i excel·lència artística elevats.
Finalment, en un intent de transmetre un instant de calma enmig d’aquesta marea alta, vull dirigir-me a les persones que es puguin sentir incòmodes davant la figura venerada de Santa Baldana. Espero que amb el temps puguin reconèixer que aquesta santa no representa cap perill per a la ciutat. La seva presència, com ens explica la llegenda, s’associa més aviat amb temps d’abundància i de benediccions.
En última instància, considero crucial per a la nostra espècie, la llibertat individual de crear, triar i respectar aquelles narratives a les quals decidim dipositar la nostra fe.
Amb fe i humilitat.
Josep Piñol”
1 comentari
Qué crack!