L’àlbum de Sissi

per Roser Regolf

De sota una pila de revistes de confecció, la iaia va treure dos àlbums esgrogueïts: “Sissi emperatriz. Colección de 200 fotografias a todo color”. Jo sabia que existien, en tenia una vaga imatge de la meva infància, però mai hauria pensat que sobreviurien a les diverses mudances. Amb delicadesa, obrint les pàgines enganxades entre si, em va explicar que els col·leccionava abans dels vint. Va ser l’únic caprici que es va poder permetre des que va començar a treballar, amb només nou. No sabeu el goig que em va fer trobar- los tants anys després, però el millor era la il·lusió dels seus ulls, la mateixa que estic segura que va sentir anys enrere en comprar-los. Fet que ha comportat que set dècades més tard encara els guardi al fons de l’armari.

Hores després, una continuava donant-li voltes a com, al llarg de les generacions, s’ha perdut el valor pels objectes materials tal com, per a alguns, ha augmentat l’accés a ells. Ella tenia una nina heretada −que a sobre se li va desfer intentant rentar-la a la séquia, però això és una altra història−, jo desenes de totes les marques i edicions, i ja no us dic els àlbums que començava i quedaven oblidats a qualsevol racó. Amb la consciència d’haver tingut una infància privilegiada, em pregunto on paren totes aquelles joguines. Probablement a la brossa, tot i que no han passat ni 20 anys des que era una xiqueta.

Aprofitant que el passat 27 de gener era el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, vaig llegir la novel·la gràfica ‘Maus’ d’Art Spiegelman, on l’autor explica la història del seu pare, Vladek, jueu polonès supervivent dels camps de concentració nazis. En el transcurs del relat, es mostra a Vladek com un home garrepa, dels que mengen poc per no gastar, però amb el qual acabem empatitzant per tot el que ha patit. Sembla que al final és una mica el que passa amb l’àlbum de cromos, el valor que la iaia li dona és infinitament superior, ja que per a ella, invertir en aquell llibret va significar molt més del que avui podem imaginar; va ser un acte d’amor propi.

No sé com és a casa dels altres, però reflexioneu sobre persones grans que coneixeu i com es relacionen amb els objectes que els envolten. Segurament hi haurà de tot, però tots porten els temps de la fam gravats a foc, i alguns només compren coses per a ells mateixos quan és estrictament necessari. Mentre nosaltres acumulem roba, aparells electrònics i altres objectes que només omplen les cases de soroll visual i pols. Afortunadament, s’ha posat de moda deixar anar objectes innecessaris i comprar només l’essencial. Potser, si comencem a aplicar-ho, ens farem un bé a nosaltres mateixos i al planeta.

Perquè, deixant de banda els utensilis diaris, quants dels objectes que t’envolten creus que voldràs conservar d’aquí a seixanta anys?