Miguel Llopis Anguera feineja cada dia al seu taller de la Ràpita. És mestre d’aixa, “la persona que treballa la barca, que li dona la forma, com si la barca fos un esquelet”, explica. “Jo ho faig tot, des de l’inici fins al dia que botes la barca a la mar. He après l’ofici de reparació i construcció de barques de fusta o de fibra, i ara hi ha molt poques persones que s’hi dediquen”. És un ofici artesà reconegut per la Generalitat pel valor històric que carrega. A la Ràpita, els mestres d’aixa es compten amb una sola mà.
Al taller treballa amb barques antigues, sobretot. N’hi ha una que son pare va construir a l’any 1957. Ser mestre d’aixa ve de família, ell va aprendre del seu pare i seguix amb la tradició dels seus avantpassats amb esforç i tossuderia. Pensa que seria més fàcil dedicar-se a una altra cosa, a fer de fuster, potser, o a treballar per a algú altre, però l’amor que sent cap a la faena el fa seguir un dia darrere l’altre.
Des de fa mesos, però, té un projecte que el fa desplaçar-se uns metres. Gairebé cada matí carrega en un carretó de fusta tot el que necessita, fustes, materials, serres, i se’n va cap al Museu de la Mar de l’Ebre. Allà s’encarrega de la restauració de l’embarcació Los Mayans, una barca de pesca que durant dècades va pertànyer a la família Mayan. La feien servir per sortir a pescar fins que, al 2023 i després d’un accident, van decidir donar-la de baixa. Amb la mediació del tècnic gestor del Museu, Àngel Pascual, la Regidoria d’Identitat de l’Ajuntament de la Ràpita va arribar a un acord amb els propietaris per reconvertir la barca en un símbol de l’ADN del municipi. I, des de finals de l’any passat, Llopis es passa els matins a la intempèrie per dixar-lo a punt.
Els dies que plou, si la pluja no és molt abundant, també treballa a l’aire lliure. “De moment, el que hem fet és decapar-lo tot, treure-li tota la pintura per saber sobre quins punts havia de treballar. Té la mida ideal per a la nostra costa, ni molt gran ni molt petita. Amb esta barca pescaven dues persones, però fa anys, aquí hi podien anar fins a quatre homes i els sortia el jornal. Però avui en dia, per reduir costos, els pescadors van justos”, se lamenta el mestre d’aixa.
Avui toca retallar i provar d’encabir una de les costelles de fusta, que, segons ell, “mai entren a la primera i sempre s’han d’arreglar i retocar”. Mentre treballa a la vora de Los Mayans, visitants del Museu o veïns que fan el passeig s’acosten a saludar-lo i miren cap amunt, cap a un trosset de la seua història.
