2.730 presoners de guerra republicans van ser explotats per construir el que avui és la Via Verda
Arreu del territori espanyol milers de presoners republicans van ser obligats a treballar en múltiples construccions. L’exemple més gran n’és el Valle de los Caídos, però existeixen molts casos més, tot i que alguns no han estat gairebé recordats. Entre el 1939 i el 1957, 23.895 captius van ser forçats a treballar en obres públiques i també ferroviàries. Un exemple de prop n’és la via fèrria de la Val de Zafán, on ara s’hi troba la Via Verda que travessa les Terres de l’Ebre. Des del 1938, després de la caiguda del front d’Aragó, fins al 1941, més de 2.730 presoners van treballar en la finalització de la línia.
La poca informació que hi ha de les persones que van participar en la reconstrucció de la via és que formaven part del batalló 66, 68, 163 i 18. Així ho explica l’historiador Toni Royo, qui lamenta que no s’hagin estudiat a fons els fets històrics en este àmbit. De fet, les dades dels presoners possiblement es troben a l’Arxiu General Militar d’Àvila, apunta l’historiador. “Pot haver-hi certa por a reconéixer els presoners republicans perquè es puga obrir la porta a unes indemnitzacions als familiars, que serien totalment legítimes”. A més, Royo també fa referència a l'”equidistància”, que cada cop està en boca de més persones. “Des de la dreta s’està equiparant els dos bàndols i s’està negant el règim franquista com a repressor, fins i tot culpant la II República com la detonant del cop d’estat”.
El 2004, el Centre d’Estudis de la Terra Alta (CETA), explica Royo, va relatar com s’havia dut a terme la reconstrucció, i és que “les travesses es van col·locar directament sobre la terra sense balast, que són les pedres que donen estabilitat quan passa el tren”, afegeix l’historiador. Esta mala pràctica va provocar descarrilaments continus des que es va començar a utilitzar la línia per transportar soldats i munició cap al front de l’Ebre. Això significa que “la mà d’obra que va estar ocupada construint i redreçant les locomotores i els vagons van ser presoners captius a mesura que avançaven les tropes franquistes des del front d’Aragó. L’estudi del CETA detalla que en una ocasió van haver-hi 13 descarrilaments en 48 hores, la qual cosa va implicar un sobreesforç físic dels presoners.
“És necessari recollir els testimonis de la gent que va viure la guerra civil i la postguerra, s’han de fer més estudis, ja que tots els nostres municipis van estar afectats” afegeix l’historiador, qui creu que hi ha una falta d’informació tant a l’Ebre com a la resta de país. “Els fets de la Val de Zafán només és un apartat del gran desconeixement que tenim encara sobre la guerra civil”.
“Tenim constància dels fets des de fa molt de temps i per ara no s’ha fet res”, declara l’historiador. A més, l’historiador ressalta la importància de recordar els fets a la Via Verda, ja que a hores d’ara no existeix ningun reconeixement en tot el tram de la via. “Seria molt necessari instal·lar un recordatori per a dignificar la memòria d’estes persones que de manera forçada van haver de construir la via de la Val de Zafán“. De fet, en alguns punts de la via hi ha inicials gravades en roques que podrien correspondre a les d’alguns presoners republicans que van voler recordar que havien estat treballant allà.
Per la seua banda, el director del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), Batiste Forcadell, explica que per ara no s’ha dut a terme un estudi sobre el tema perquè es centren en els fets de la Batalla de l’Ebre, tot i que consideren que pot ser “una opció d’estudi per la recuperació de la memòria històrica”.
Recentment, s’ha creat un web sobre memòria històrica ferroviària, creat per Renfe i el Ministeri de Foment. El projecte pretén recopilar informació sobre la repressió franquista als ferroviaris, un dels sectors més sindicalitzat aleshores, i el treball forçat aplicat en estes obres civils.