La llibretera de la llibreria La Irreal de Tortosa, Júlia Albesa, està a punt de viure el seu tercer Sant Jordi. Entre caixes apilonades al seu local del carrer Francesc Gimeno, recol·loca llibres, apunta comandes i atén els clients que no volen esperar una setmana per comprar. Recomana cinc novetats que ha llegit últimament i que té ben col·locades a la llibreria.
“Per a algú que no li agrade llegir, que és una cosa que molts me demanen, l’últim publicat i obra pòstuma de Gabriel García Márquez, En agosto nos vemos (2024, Random House), per a algú que li vingue de gust evadir-se de la realitat durant una estona. Són cent pàgines que te les beus de cop, jo me’l vaig llegir mentre donava plasma. És la història d’una dona que visita cada any la tomba de la seua mare. Hi ha una espècie de romanç. Tot i tenir la vida solucionada, torna a trobar-li la gràcia pels affairs que té. És un llibre fàcil, graciós i bonic”.
“Per als qui els agrade el true crime però vulguen canviar una mica de línia, Vull fer-te algunes preguntes de Rebecca Makkai (2024, Edicions del Periscopi). La protagonista té un pòdcast, va a fer un taller a una universitat i una de les alumnes demana fer-lo sobre un crim que va passar fa vint anys a la mateixa universitat. Revisiten el crim amb perspectiva feminista i racial. Porten el crim del passat al present”.
“Literatura passional, Escrit al cos, de Jeanette Winterson (2024, Edicions del Periscopi), és la història d’una persona que va de flor en flor però que al final té una relació tòrrida amb una dona. És passió, és desig, el que senten estes dues persones. I dic persones perquè no saps si el narrador és home o dona. Està escrit al 1993 i té este punt que em va agradar”.
“Per a qui li agrade un llenguatge poètic, més fet, una història d’amor i amistat molt senzilla: Ofert a les mans, els paradís crema de Pol Guasch (2024, Anagrama). Guasch té este carisma a l’hora d’escriure que t’atrapa. Tens ganes de subratllar el llibre tota l’estona”.
I la recomanació amb accent ebrenc és Isòsceles. “Recomano Isòsceles, de la Marta Sans (2024, Onada Edicions), la història d’una noia que ho dixa tot i se’n va a Alemanya a treballar. Ella és química i la novel·la és un triangle on coincidixen dues històries d’amor amb dos homes a la vegada, i després té una altra cosa que li balla, que és la família. Sa mare els va abandonar a ella i al pare quan era molt petita. És una història de trobar-se i perdre’s a un mateix mentre el que busques són els orígens i la família”.