La identitat de poble, la columna vertebral de l’EMD de Jesús

L’Entitat Municipal Descentralitzada es va constituir ara fa trenta anys

Jesús està d’enhorabona. Fa trenta anys que es constituir com a EMD, és a dir, com a entitat municipal descentralitzada. “Encetàvem un meló que no sabíem com sortiria”, explica el primer president que va tenir esta nova forma de govern, Pere Panisello. Ell va entrar a la política municipal a l’abril del 1988. “Me va cridar l’alcalde de Tortosa, Vicent Beguer, per proposar-me ser l’alcalde pedani de Jesús. Me vaig quedar molt parat perquè jo formava part del món associatiu, però en política era inclús una mica anti partits”. Soci fundador de l’Associació de Veïns de Jesús, president del Club de futbol Catalònia durant cinc anys… Panisello sempre havia estat una figura destacada dins del poble i tothom el coneixia. En rebre la proposta de Beguer, va contestar-li que ell, alcalde pedani, no ho volia ser degut a la manca de competències que tenia esta figura. El moviment independentista que en aquells moments hi havia a Campredó va fer que l’alcalde tortosí, per temor a què s’estengués a altres zones, estés disposat a acceptar que Jesús tingués una partida pròpia per autogestionar-se.

“El primer que vaig muntar va ser el Consell de Barri, on vaig convidar els representants de tots els partits polítics de l’ajuntament de Tortosa i les entitats de Jesús. A partir d’aquí vam començar a treballar per donar molta informació al poble i intentar activar l’activitat social. El que teníem clar era que natros, aquí, estàvem perdent la nostra identitat com a poble. La gent no tenia cap activitat per fer, havien de marxar a altres pobles per celebrar alguna cosa”. Panisello va apostar per crear comunitat, per ajuntar els veïns i promoure el sentiment de pertinença. Així va crear el cicle festiu, implantant a Jesús les festes tradicionals que hi havia a tots els pobles del voltant. “Carnaval, Sant Joan, festes majors, la Castanyada… allò va ser un esclat d’alegria, de participació, de gent… i totes estes activitats les reforçàvem amb l’Informatiu Jesusenc, que va començar al 1989. Allà expliquem quin era el nostre camí, la gent que forma el Consell de Barri, la secció de festes i tot el que volíem fer. Així vam començar a dinamitzar el poble”.

Panisello tenia una fixació: que Jesús recuperés aquell sentiment de poble i d’unió que havia quedat diluït pel centralisme tortosí. Recorda amb emoció quan van participar al programa Dit i Fet de TV3, un concurs on dos pobles catalans s’enfrontaven al voltant d’una temàtica. O l’impuls que van donar a la secció esportiva amb la creació dels triatlons o els duatlons. Dotar el poble dels serveis bàsics també era una de les seues majors preocupacions. “Volíem que al col·legi hi hagués menjador escolar. En aquell moment se va fer una ampliació a l’edifici i es podia fer. Per què ho volíem? Perquè la gent no portés els xiquets a Tortosa i es pogués quedar aquí”.

“A l’Informatiu de l’octubre del 90 vam incloure un estudi de la direcció general d’administració local de la Generalitat que explicava quines formes de descentralització existien. Estava clar que natros no ens comformàvem amb el que teníem, volíem alguna cosa més”. La primera era fer districtes a l’estil barceloní. La segona, la delegació de competències amb un regidor del govern de l’ajuntament de Tortosa. I l’última, l’entitat municipal descentralitzada, per la que apostava Panisello i el Consell de Barri. “És la que permetia més autonomia, així com poder polític i democràtic, perquè era la gent la que elegia l’alcalde”.

En aquell moment, la majoria de les EMD que existien a Catalunya eren pobles del Pirineu molt petits i amb pocs recursos. A la província de Tarragona, els únics referents que tenien eren Els Muntells, amb només 400 habitants, i la Canonja, que va prendre esta forma arran de la col·locació del complex petroquímic. Amb tots els grups polítics amb representació a Tortosa a favor de la constitució de l’entitat municipal descentralitzada, al gener del 92 se va reunir la comissió mixta per primera vegada, amb representants jesusencs i tortosins. “El 4 d’abril del 1993, un any després, se va fer un referèndum al poble perquè els veïns poguessen votar a favor dels acords amb l’ajuntament i poder tirar endavant l’EMD”. Tot i les reticències d’alguns sectors del poble, la majoria jesusenca va mostrar-se a favor del nou model.

El 22 de març de 1994, Jesús va passar a ser una entitat municipal descentralitzada. Les eleccions municipals no se celebraven fins al 95. Per tant, se va fer una junta gestora per portar el poble durant un any, de la que Panisello en va ser el president. Al 95, la gent va votar per primera vegada a l’alcalde de Jesús. Hi va haver quatre candidatures, que van resultar amb quatre regidors de Convergència i Unió i un del Partit Popular. Pere Panisello va ser l’alcalde de Jesús fins al 2015, quan va retirar-se de la vida política per donar pas a Víctor Ferrando, candidat del mateix partit.

Ferrando havia sigut regidor del 1995 al 2003 i del 2011 al 2015. Va entrar com a regidor mogut per les ganes de fer coses per al poble. Va ser un dels fundadors de la colla dels 7 Cervells i de la Penya Barcelonista. En el moment de prendre el relleu de Panisello, va tenir clar que volia formar un equip nou per seguir treballant en la mateixa línia que el seu antecessor. “Quan et sents més orgullós és quan parles amb altres alcaldes d’altres pobles i et diuen, a Jesús feu moltes coses, sou molt dinàmics. Estes activitats són necessàries per a reforçar esta identitat de poble”, declara Ferrando, qui afegeix que tot el que es fa és “perquè tenim molta gent al costat”. “I l’altra cosa que et fa sentir orgullós és la gent, haver pogut conèixer molts veïns i entitats a nivell personal. I l’equip amb el que treballo, que és el més important. Independentment dels anys que passem a la política local, queda una amistat per a tota la vida”.