Eli Casanova se dedica al mar. És l’única propietària del negoci Xarter Nàutic Eli, que organitza sortides turístiques per l’Ebre, la seua desembocadura i alguns punts de la Costa Daurada. Ho fa ella sola perquè està més que capacitada per navegar i tenir cura de l’embarcació: és patrona, mecànica naval i pescadora. Eli no va haver de preguntar-se mai què volia ser de gran perquè ja ho sabia: volia pescar. Néta i filla de pescadors, va treballar al vaixell familiar amb son pare durant quinze anys i explica que va ser molt feliç. Sentia una gran passió per la seua faena i no li importaven les jornades interminables, el fred o l’esforç físic.
Un dia de pesca, la xarxa de l’embarcació va quedar enganxada al fons i la maquinilla, una peça de ferro que pesa cinc-cents quilos, va caure damunt d’Eli. Va debatre’s entre la vida i la mort i conta que, si no fos perquè son pare va ser capaç de prendre decisions de manera ràpida, avui ella no estaria aquí. Ensenya la cicatriu que porta a la panxa. El fetge va quedar partit i li van haver de cosir amb cinquanta punts. Però lluny de veure l’accident com una derrota, va tornar a la pesca encara més convençuda que volia viure d’això.
Unes desavinences familiars van fer que Casanova hagués de dixar de sortir a pescar amb son pare. Aquí va començar la part dolorosa de la relació d’Eli amb este ofici, el rebuig. Va buscar faena de pescadora per tot arreu, fins i tot va acudir a coneguts i amics que no la van voler contractar tot i estar més qualificada que molts dels pescadors actualment en actiu. Explica que preguntes com on aniria al lavabo, si tindria prou força per fer les tasques requerides o què faria quan tingués la regla eren el seu pa de cada dia. Que quan les hi feien se mostrava forta, però tornant cap a casa plorava de ràbia per la injustícia que sentia que patia.
Una empresa de catamarans turístics del Delta la va anar a buscar a casa perquè conduís les embarcacions i també perquè guiés les sortides. La part de navegació no li va presentar cap impediment, però Eli se sentia incòmoda amb un micròfon al davant i havent d’interactuar amb els turistes. Conta que, alguns cops, la seua parella li agafava el micro i parlava ell per ajudar-la. Però poc a poc va anar descobrint que tenia una història per explicar, un relat molt seu, un seguit de vivències que veia que interessaven la gent. El seu antic ofici, l’accident que havia patit, els impediments per seguir treballant de pescadora, la seua passió per l’aigua…
Quan va dixar esta faena, va tenir clar que volia emprendre un negoci en solitari, i que volia que portés el seu nom. Així va nàixer Xàrter Nàutic Eli, com una alternativa al masclisme que li ha impedit dedicar-se al que realment volia, però que li ha donat l’oportunitat de seguir connectada amb el que la mou.
Eli Casanova seguix esperant poder tornar a la pesca. Té clar que no vol fer-ho amb homes, sinó que vol trobar una dona disposada a treballar amb ella, de la mà. Se planteja fins a quin punt avança la societat, de quina manera se seguix tractant les dones que volen dedicar-se a faenes tradicionalment masculines. Creu que si no ets filla o germana d’algú que tingue una embarcació, és pràcticament impossible que et contracten, tot i haver pescat durant anys. Però malgrat les decepcions, Casanova seguix dedicada a la seua passió i fa tot el que pot per contar la seua història, conscienciar sobre la desigualtat i denunciar-la. Acaba de ser mare de la seua segona filla. El primer va ser un xiquet. Diu que, quan li van dir que seria nen, va tenir una gran alegria. Així podria educar-lo bé i ensenyar-li que les dones poden fer tot el que es proposen.