La historiadora tortosina Anna Sospedra en parla al seu llibre ‘Doblement Oblidades’
El treball de fi de grau d’Anna Sospedra és el punt d’inici d’esta investigació. La historiadora tortosina feia les pràctiques al Pavelló de la República, a Barcelona, un centre especialitzat en les Brigades Internacionals. En consultar la base de dades li va cridar l’atenció que només hi haguessen 6 dones registrades, conforme havien format part d’alguna manera de les brigades. “Vaig voler trobar més informació sobre les dones que havien estat a les Brigades Internacionals, i que fossen espanyoles. Vaig buscar i vaig veure que no s’havia escrit res sobre el tema, però allà hi havia molts arxius i documents. Vaig buidar-los i vaig adonar-me que hi havia molts noms espanyols de dones, vaig seguir i vaig registrar 339 dones”.
Un cop Sospedra va tenir localitzats estos noms, va voler saber a quina tasca s’havia dedicat cada dona durant la guerra. Ho va fer mitjançant registres, llistes, diaris del soldats on explicaven quina infermera els havia atès, anotacions sobre elles… A partir d’aquí, va descobrir que la majoria havien treballat com auxiliars d’infermeria. “Eren dones joves, dels pobles dels voltants, que no tenien estudis però ajudaven quan hi havia un nombre alt de ferits de guerra”. També se dedicaven a tasques tradicionalment femenines, com netejar els hospitals o simplement fer companyia i donar suport moral als soldats.
Un altre grup majoritari era de les dones que s’encarregaven de les colònies de menors. Durant la guerra, sobretot a les ciutats, el perill de les bombes i la fam afectava especialment als xiquets. Per assegurar-se que creixien en un entorn més segur, el govern de la República va obrir les colònies, cases allunyades dels nuclis urbans on acollien nens en estat de pobresa o que havien quedat orfes. “Les mestres i les figures que avui podrien recordar-nos a les monitores, que eren les que els cuidaven fins que acabés la guerra. El que va passar després és que moltes no van poder seguir exercint la seua professió perquè havien sigut republicanes”. L’administració era una altra tasca desenvolupada majoritàriament per dones. Feien tasques d’oficina per gestionar els hospitals i les colònies infantils pròpies de les Brigades Internacionals, finançades amb part del sou dels combatents.
Ara, tota la informació que Anna Sospedra ha recollit des de l’any 2019 té forma de llibre. Es titula ‘Doblement oblidades‘, publicat per Arola Editors. L’assaig va rebre un premi del Memorial Democràtic que n’ha facilitat la publicació. Esta tasca exhaustiva d’investigació mostra com la guerra civil està explicada, en la majoria de casos, des de l’òptica masculina, posant èmfasi en les experiències dels soldats, les estratègies i les batalles, però sovint es deixa de banda el paper de la dona i les tasques vitals que desenvolupava, tasques que s’han considerat menys pesades o que requerien de menys destresa. “Quan estudies t’ensenyen la importància del front i sí que t’expliquen que les dones estaven a la rereguarda, però no es té en compte que hi tenien un paper important. Un dia, en un arxiu de Tarragona, buscant, un home que tenia al costat va preguntar-me sobre què investigava. Vaig dir-li que sobre les dones a les Brigades Internacionals i va dir-me que no n’hi havia, que no trobaria res, una o dues infermeres. I llavors busques i veus que n’hi havia més de 300”.
