L’11 de juny es farà un acte públic en homenatge als fatarellencs deportats als camps nazis
Ramon Ruana, Pacual Tigell i Ramon Pujadas van ser tres fatallerencs que van ser deportats als camps nazis. Pujadas va ser l’únic supervivent dels tres i els altres dos foren assassinats el 1942 a Mathausen.
En memòria dels tres fatarellencs l’11 de juny se celebrarà un acte públic per instal·lar tres ‘Stolpersteine’ per recordar el seu nom i el seu pas per Mathausen. Es tracta d’uns petits blocs de ciment de forma cúbica coberts de llautó on hi ha gravat una inscripció que recorda a les víctimes del nazisme. ‘Stolpersteine’ és una paraula comporta alemanya que es tradueix com “pedra que et fa ensopegar” de manera metafòrica, ja que busca l’ensopegada emocional quan es llegeix el text. El creador de les llambordes va dir que “qui vulgui llegir la inscripció d’una stolpersteine haurà d’inclinar-se davant les víctimes“.
L’acte de memòria, organitzat per l’associació Lo Riu i KSFR 1936-1938, tindrà lloc a la plaça Major de la Fatarella a les 17 h, on també es farà una xarrada sobre els republicans i els camps nazis. El ponent serà un membre de Grupo de familiares deportados de Madrid i també es podrà visitar una exposició sobre el camp de Mauthausen al local de l’Associació Lo Riu. L’acte comptarà amb familiars dels tres fatarellencs.
El treball d’investigació i documentació s’ha dut a terme per Lo Riu. El president de l’Associació, Àlex Sambró, remarca la importància de recordar els fets: “Creiem que s’ha de recordar perquè no torne a passar, i més veient la situació actual de l’extrema dreta a Europa“.
Les llambordes de Ramon Ruana, Pacual Tigell i Ramon Pujadas seran les primeres que estaran a la Terra Alta, tot i que Sambró explica que hi va haver deportats als camps nazis d’arreu de les Terres de l’Ebre.
Després de la Guerra Civil, el 1939 molts republicans van haver de creuar els Pirineus per arribar a França, com va ser el cas dels tres fatarellencs. Allà, el govern francés va habilitar camps de “refugiats”, on van estar-hi en condicions deplorables. Per poder sortir d’aquells camps, molts homes republicans van allistar-se als batallons de treballadors estrangers i van ser els encarregats de fer fortificacions en la Segona Guerra Mundial. Alguns altres van lluitar amb l’exèrcit francés i foren capturats pels nazis el juny de 1940 i no van ser expatriats a Espanya perquè se’ls va considerar apàtrides des del govern franquista, sent deportats a camps nazis. Ramon Ruana Fucho i Pasqual Tigell Pasqual van ser assassinats el 8 de gener de 1942 i el 31 d’octubre de 1942 en mans dels nazis a Mathausen. En el cas de Ramon Pujadas Balsebre, ell va ser traslladat de Mathausen a Ebensee, on va ser alliberat. Posteriorment, es va establir a França, on es va casar i va formar una família.
2 comentaris
La meva enhorabona als organitzadors d’aquest acte de memòria tan merescut. Molts xics de les Terres de l’Ebre, primer vençuts pel franquisme, van morir després a mans dels nazis. Mai més!
In Österreich gibt es die Stolpersteine schon länger. Ganz wichtiger um nicht zu vergessen, wieviel Leid der Faschismus über Europa und die ganze Weltgebracht hat. Nie wieder Faschismus!