La publicació analitza la relació de la psicoanàlisi amb la poesia visual
La casualitat va unir el poeta visual tortosí Cristian Porres amb Guillem Pailhez, psiquiatra i psicoanalista, els actuals directors de revista La Dona dels Nassos. Es tracta d’una publicació semestral que pretén establir una dialèctica entre l’art i l’inconscient i reconéixer la relació de la psicoanàlisi amb l’art. La sinergia creada entre Pailhez i Porres permet desentranyar els processos creatius, on es deixa fluir el subconscient.
El contingut de La Dona dels Nassos “respira un esperit de revolta subjectiva, amb el compromís del temps i la dimensió social que ens ha tocat viure”. Per Porres, el fet d’haver publicat la revista en uns moments on el paper està quedant en desús, en un gest romàntic i, per ell, és un somni materialitzat. Per Porres, és molt important haver publicat La Dona dels Nassos, ja que fins ara, no existia cap publicació dedicada únicament a la poesia visual. A més, el poeta i dissenyador gràfic, agraeix la llibertat que té a l’hora de crear. La revista, nascuda el 2017, compta amb col·laboradors de primera línia en el món cultural i, este mes de maig, ha publicat la seua cinquena entrega després d’una aturada per la Covid-19.
Publicat a la revista “La Dona dels Nassos” nº 5.
La Dona dels Nassos és sostinguda amb el desig particular de cadascun dels qui col·laboren, sense ànim de lucre i sense ideologies. A poc a poc, s’han anat incorporant disciplines artístiques més enllà de la poesia visual, com és en el cas del relat curt, la poesia discursiva, la fotografia o l’opinió. Durant estos anys, s’han deixat veure entre les pàgines de la revista alguns noms ebrencs, com és el cas de Paco Forés, Paco Murall o Albert Aragonés.
Cada número compta amb un tiratge de cent exemplars destinats als subscriptors i aquelles persones que el vulguin comprar, que ho poden sol·licitar a través del correu ladonadelsnassos@gmail.com.
Una de les tasques de la feina de Cristian Porres, més enllà de La Dona dels Nassos, és crear logotips per empreses. Malgrat això, conscient d’un “abús de l’espai” per part de les marques, es dedica a desconstruir logotips de les marques més grans sota el nom de Logotrips.
“No dic que les marques siguen dolentes, però hi ha un abús i em queixo així”, explica. Porres utilitza el llenguatge del logotip per subvertir el seu significat a través de l’humor, la ironia i la crítica. Així, a través d’un enginyós joc de paraules, crea nous logotips carregats de significat i, molts cops, de crítica social. El lèxic de la publicitat és l’eina utilitzada pel poeta visual, tal com va fer en el seu moment Andy Warhol, qui va veure que podia fer-se art del llenguatge publicitari. Les seues obres, per ara, es poden trobar a les seues xarxes socials i en el seu web amb forma de samarretes, tot i que en un futur, afirma, espera poder-ho materialitzar, un cop més, en el paper.
1 comentari
La revista La Dona dels Nassos es una publicación que espero con impaciencia cada seis meses y que una vez leído su contenido y contemplado e interiorizado sus ilustraciones, guardo fielmente como una auténtica obra de arte y conocimiento, que reviso muy a menudo y siempre encuentro y aprendo algo que desconocía.
Creo que la “casualidad” que unió al Poeta Visual Cristian Porres y al Psiquiatra Guillèm Pailhez, ha dado vida a una auténtica conexión capaz de englobar literatura, poesía visual (tanto tiempo olvidada) fotografía e interpretaciones subconscientes que tanto ayudan a entender los motivos que originan una obra de arte.
En la poesía visual de Cristian Porres y demás colaboradores que aparecen en los cinco números aparecidos hasta hoy, se les da a objetos cotidianos un valor poético bellísimo que conecta con nuestro subconsciente y en los que vemos unos significados que permanecían ocultos en su interior.
Soy de la generación de Andy Warhol y desde entonces, he de decir que no había vuelto a ver ilustraciones tan bellas e inteligentes en una revista de publicación habitual.
Espero ya la próxima aparición de La Dona dels Nassos, que seguro que superará, como siempre a la anterior.
Gracias a todo el equipo y Larga Vida Dona dels Nassos.
Loles Cuyàs Robinson.