La decadència del Mas del Bisbe de Bítem

La Caçadora de Masies, tècnica de patrimoni cultural, visita este mas històric per conèixer-ne l’estat

El Mas del Bisbe, a l’entrada de Bítem, és un edifici històric. Durant la reconquesta de Ramon Berenguer IV als musulmans, els terrenys van ser cedits a l’Església, l’any 1154. No va ser fins al segle XIII que el bisbe Arnau de Jardí va manar construir-hi un palauet que serviria com a residència d’estiu. L’arquitectura de l’edifici és típica de l’edat medieval, mesclant l’estil romànic i gòtic. Consta de claustre, la sala capitular, una capella, cuina, estables, un celler soterrani i diverses estances.

L’any 2019, el Bisbat va vendre el Mas a l’Ajuntament de Tortosa, del que depèn l’EMD de Bítem. L’operació va costar 137.400 euros i, des de llavors, les actuacions per restaurar i mantenir l’edifici han estat minses. El mal estat d’esta construcció històrica no va passar desapercebut per a Marta Lloret, coneguda a les xarxes com la Caçadora de Masies. Lloret treballa en una empresa d’arqueologia i és tècnica de patrimoni cultural, especialitzada en masies. Fa un any que va començar a dixar testimoni de les visites que fa als masos i ja acumula més de 30.000 seguidors a Twitter. Fa unes setmanes va participar en una taula rodona a Santa Bàrbara i va voler atansar-se a Bítem per conèixer este edifici. Arran del tweet on criticava la dixadesa de les institucions, al Mas s’hi van fer accions la setmana després.

L’espoli que ha patit la casa al llarg dels anys és visible. Com no consta cap inventari, no se sap amb exactitud què s’ha robat i què se conserva. Han desaparegut pedres de les parts del Mas caigudes, hi ha grafits a les portes i un retaule que no se sap on para, ni com era exactament. L’entrada al recinte està barrada amb una tanca per evitar més casos de vandalisme.

Una de les parts que presenta més problemes és la banda esquerra de l’edifici, on s’aprecia una esquerda que travessa els dos pisos i dixa entreveure l’interior de la construcció. La majoria dels apuntalaments s’han hagut de fer aquí i, segons Marta Lloret, hi ha risc d’esfondrament.

La capella està pràcticament buida. Lloret s’interessa per les parets, pels frescos que han pogut quedar tapats per les humitats, la terra o les males restauracions. Al fons de l’altar s’endevinen colors dèbils. Segons fonts de l’EMD de Bítem, unes setmanes després de l’adquisicó de la masia per part de l’Ajuntament, van rebre un avís que els indicava que algú havia entrat a l’edifici i havia cavat un forat, just sota la porta d’entrada a la capella. Els buits són evidents. De fet, qui ho va fer va dixar a la vista les pedres i el munt de terra que tapaven el forat.

Una de les sales independents, en forma de nau, va ser restaurada per la Diputació de Tarragona l’any 1987. És el lloc on l’equip de govern de l’EMD confia poder celebrar actes culturals. De moment, però, no hi ha llum i s’han d’habilitar unes finestres que barren el pas del fred i el vent de l’exterior. La nau original constava de dos pisos. En les restauracions del 87, se va decidir tombar el superior i eliminar així, segons l’EMD, un seguit de bigues policromades que la Caçadora de Masies creu que són un element arquitectònic molt important, que s’hagués hagut de conservar.

Un cop dins la construcció s’accedix al pis de dalt a través d’unes escales que també tenen un seguit d’esquerdes. Es recomana pujar-hi d’un en un. L’edifici el van habitar uns masovers fins fa uns anys. Ells van construir-hi columnes amb maons per assegurar-se que l’estructura no podia caure i van fer canvis en la distribució original de la casa. Uns calendaris penjats a la cuina daten dels anys 2010 i 2011, època en què van marxar.

Les humitats, els forats i els regueralls són un element comú al llarg de totes les estances. La teulada és el primer que s’hauria de restaurar. Si s’escola l’aigua entre les teules, les accions que es puguen fer a l’interior acabaran afectades cada vegada que face mal temps.

Marta Lloret ha voltat tot el país buscant edificis amb valor arquitèctonic i patrimonial. El Mas del Bisbe forma part de la història de Bítem i del conjunt de l’Ebre. La funció que fa actualment és merament decorativa, no s’ha habilitat per poder-hi dur a terme cap tipus d’acció cultural ni econòmica que pugue dinamitzar el territori. La dixadesa de les institucions privades i públiques s’ha entrellaçat amb restauracions puntuals que no solucionen els problemes de base. Lloret opina que les obres s’han fet amb “poca delicadesa” i posa de manifest la gran quantitat de formigó que s’ha emprat. Tot i el potencial que té el Mas, esta construcció que fa segles va ser l’enveja dels qui vivien a la vora ara és un munt de runa que cada dia, amb cada ventada i cada temporal, perd elements d’un valor històric incalculable.